Aquesta setmana hem sabut que Puigdemont no serà candidat a la presidència però que, ai, podria ser el cap de llista de Junts. Hi hauria doncs un candidat simbòlic i un candidat ‘efectiu’.
No és res que sigui nou, és la jugada mestra de sempre. D’una banda, hi hauria un candidat simbòlic que permetria al partit projectar-hi els anhels dels independentistes, i de l’altra un candidat efectiu que actués en funció dels interessos autonomistes del partit. No és cap novetat. Avui mateix, Laura Borràs -simbòlicament- acompanyava als tribunals l’alcaldessa de Roses, encausada per l’1-O i, alhora, en un altre tribunal, la Generalitat demanava una pena de presó per un jove independentista encausat per les protestes durant el primer aniversari del referèndum. Tot segueix igual. Mentre JxCat treu pit pel paper que fa a Madrid amb Sánchez -on no hi té poder potencial- avui mateix, a Masquefa, on el partit té poder efectiu, la formació de Puigdemont ha format una nova coalició de govern amb el 155, deixant-hi entrar tres regidors del PSC. Mentre JxCat presumeix d’haver-se desfet dels autonomistes del PDeCAT, el partit ha mantingut el pacte amb els socialistes a la Diputació de Barcelona.
Tot forma part de la mateixa jugada mestra. La jugada mestra de dir que treballes per fer la independència mentre, a l’hora de la veritat, no només acceptes el règim imposat per l’opressor sinó que a sobre hi col·labores. La jugada mestra de dir que tornaràs si el poble de Catalunya et vota i després, un cop el blat és al sac, t’inventes que vas dir que tornaries si t’investia abans el Parlament. La jugada mestra d’utilitzar les renúncies d’Esquerra per mirar de tapar les teves, que són les mateixes.
La jugada mestra dels convergents és com una capsa que conté una sola cosa: un paperet que diu que allà hi ha cent euros. Si a la capsa no hi ha diners, al paperet ja hi pot aparèixer la xifra que vulguis. Tant és amb quin nom i amb quins noms es presentin a les eleccions els convergents, tant és el que hi hagi escrit al seu programa o a la seva papereta perquè cada dia, des de fa molts anys, ens demostren què són i què estan fent.
1 
