El Parlament Europeu ha indicat que Carles Puigdemont pot presentar-se a les eleccions i ser elegit -sense cap condició prèvia, més enllà del suport popular- però que hauria d’anar a recollir l’acta a Madrid. És a dir, la seva elecció com a eurodiputat tindria un sentit polític, però no institucional perquè l’escó passaria al número dos de la candidatura. Bé, doncs aquesta demostració de fortalesa política és exactament el que pretenen els seus electors.
Carles Puigdemont és un dels actius principals de l’independentisme, entre d’altres raons perquè no ha acceptat la legalitat espanyola. Puigdemont està construint entitats catalanes que estan fora de l’abast de Madrid, com el Consell per la República, i és la referència fonamental dels mitjans de comunicació internacionals quan es parla del procés d’emancipació política de la societat catalana. Sense Puigdemont i la resta d’exiliats el marge d’actuació de l’independentisme es reduiria, forçosament, al perímetre legal que permetessin les autoritats espanyoles.
És important llegir amb atenció aquest editorial del diari El País: Apartar a Puigdemont. El diari madrileny demana a Marta Pascal, a qui defineix com “una jove política, amb un currículum net” que munti una escissió que deixi Carles Puigdemont “fora de joc” i que acabi amb la influència que exerceix “des de su guarida belga“. Fa molt de temps que l’esperen. Al llindar d’un atac de nervis, com els passa al cinema.
