Fa quasi tres setmanes que Carles Puigdemont i quatre dels seus consellers són a Brussel·les. I aquest temps ha estat suficient perquè el president de la Generalitat hagi posat contra les cordes l’Estat i la justícia espanyola. Des del moment que ell i part del seu Govern van aterrar a la capital belga, l’Estat ha viscut en la constant desubicació. Primer, pel gir que va suposar que s’instal·lessin a Brussel·les, un fet del tot imprevist per tothom, a Catalunya i a Espanya. Des d’allà, Puigdemont ha mantingut contactes amb líders flamencs però, sobretot, s’ha expressat des del cor d’Europa i ha parlat amb mitjans internacionals.
Però el fet més rellevant és que la justícia belga s’hagi de pronunciar ara sobre ‘el cas Puigdemont’ que, en realitat, vol dir jutjar la justícia espanyola. I sembla que Bèlgica no ho té clar. Tant és així, que la fiscalia ha demanat a l’Audiència Nacional informació sobre l’estat de les presons espanyoles per saber en quines condicions viurien el president català i els seus consellers -unes qüestions que han generat malestar a la justícia espanyola, fins el punt que, segons publica ‘La Razón’, el tribunal espanyol s’ha mostrat sorprès perquè “ni tan sols amb De Juana Chaos ens havien demanat tantes garanties”-.
Jugada magistral, i escac de Puigdemont a l’Estat. És ell qui de debò està posant sota sospita la justícia espanyola. Tant és així, que serà la justícia d’un altre país europeu qui determinarà fins a quin punt hi ha separació de poders a Espanya i si els drets dels membres del Govern català estan garantits a l’Estat. La justícia espanyola és ara al banc dels acusats i hi ha proves contra ella.
