Cada cop hi ha més independentistes que tornen a creure que la independència és possible, que som prou gent i prou forta, que el cicle de l’1 d’octubre no s’ha tancat i que els responsables de la situació actual són aquests partits polítics. Bona part d’aquest sector de l’independentisme detesta el discurs humiliant, covard i submís d’Esquerra Republicana. Davant d’un panorama desolador, depositen la confiança en la figura de Carles Puigdemont i, per extensió, en els projectes que ha propulsat, com la Crida i el Consell per la República.
La gent que hi confia se sent molt ofesa si vincules Puigdemont amb Convergència. Et diuen que no és el mateix ni de bon tros, que ell està trencant amb el maspujolisme i que l’està residualitzant. També et diuen que està liderant l’organització d’un moviment plural que superi el partidisme i aposti per la confrontació amb l’estat i per la unilateralitat.
A mi em costa d’entendre que aquest sector de l’independentisme, que és determinat i unilateralista, confiï tant en el màxim responsable d’un Govern que es va fer enrere a l’hora d’aplicar el mandat del referèndum. Però en fi, fins i tot si deixem de banda tots els fets d’aquell octubre, hi ha actituds objectivables que demostren que Puigdemont és, com tota la resta, un home de partit que lluita per protegir un espai polític dins del règim autonòmic.
Ho demostra, per exemple, el seu suport al pacte de JxCat amb el PSC a la Diputació de Barcelona. Segons diversos mitjans, Puigdemont hi estava d’acord. Ell no va desementir-ho. A més, tothom sap que JxCat no hauria pres aquesta decisió sense el seu consentiment. De fet, en el primer comentari que va fer al respecte, que va ser a Twitter, s’atrevia a donar la culpa del pacte a ERC! Com si el fet que Esquerra no volgués desfer l’acord amb el PSC a Sant Cugat donés als convergents legitimitat per fer el mateix però molt pitjor. Home de partit.
Puigdemont també és Convergència perquè no veu amb bons ulls que hi hagi eleccions després de la sentència. No és el moment, diu. De veritat algú pensa que si les enquestes fossin favorables a l’espai convergent, ell no apostaria per avançar les eleccions? Els puigdemontistes que diuen fàstics d’Esquerra, com per exemple Ramon Cotarelo, com s’expliquen que Puigdemont vulgui mantenir un Govern amb un partit que ha reunciat a fer la independència?
No entro a valorar les diferències entre el sector de Puigdemont i el sector de Mas i fins i tot estic disposada a no posar en dubte que existeixi una lluita real pel poder dins de l’espai convergent. Però una cosa no treu l’altra. Puigdemont és un home de partit i aspira a protegir i liderar un espai polític concret per no quedar oblidat a l’estranger. Aquest espai que pretén protegir no és el de l’independentisme unilateral sinó l’espai de Convergència en l’actual marc autonòmic. El dia que el Puigdemontisme es presenti a unes eleccions per separat del Pujolisme, potser em crec alguna cosa.
