No calia però, per si encara fes falta, la retirada de l’euroordre espanyola contra Carles Puigdemont deixa en més evidència encara el caràcter estrictament polític dels delictes dels què s’acusa el Govern català. La diplomàcia espanyola s’ha hagut d’empassar la humiliació de comprovar, de forma pública, que la justícia belga estava a punt de deixar molt clar que des de Madrid es persegueixen i s’empresonen persones per delictes que només existeixen a Espanya. Acusacions que impliquen penes gravíssimes, però que són tan -i només- espanyoles com la Inquisició, els toros, el garrot vil, la cabra de la Legió o la Guàrdia Civil.
Però a la bufetada jurídica cal sumar-hi la consternació popular de l’espanyolisme de carrer. El crit emblemàtic de les manifestacions unionistes és, inequívocament, “¡Puigdemont, a prisión!“, un desig que es quedarà en això, ara que el president legítim i els quatre consellers que l’acompanyen han recuperat una completa llibertat de moviments per tot el món menys Espanya. El règim del 78 recupera així una de les dinàmiques que caracteritzaven la dictadura franquista, que era l’exili i la repressió. Des del punt de vista de la legalitat espanyola, no hi ha cap diferència entre Puigdemont i els també exiliats Tarradellas, Irla o el malaurat Lluís Companys. Tant és així que el portaveu del PP, Pablo Casado, li va pronosticar al 130è president de la Generalitat el mateix final sagnant que va patir el 123è al mur del castell de Montjuïc. Però això no es repetirà.
No. Puigdemont no anirà a la presó perquè Espanya no té manera d’aconseguir-ho. Aquesta setmana afortunada, Brussel·les és la capital de Catalunya.
PD: Per cert, gràcies amics flamencs. Bedankt, Nederlandse vrienden!
