A l’Avui d’ahir Joan Puigcercós va declarar que el desgavell governamental i l’efecte negatiu que ha tingut en l’opinió pública la ineficiència del tripartit és deu a l’acció d’una mena de mà negra que anomena “sociovergència”. A la pregunta si el govern està massa pendent de l’oposició, el president d’ERC va respondre, literalment: “No s’equivoqui. Hi ha coses que transcendeixen el mateix govern. Aquí hi ha la cultura de la sociovergència. Ho estem veient als mitjans de comunicació majoritaris, en determinats fòrums d’opinió… Hi ha coses de les quals no es pot parlar, com de la situació dels monopolis privats, l’energia, la telefonia, de determinat model sanitari… El tripartit ha topat directament amb la cultura de la sociovergència”. Mare de déu santíssima! Ara resulta que el problema no és que el govern sigui un desastre i que, a més, la gran majoria dels consellers siguin mediocres, sinó que tot el que passa, incloent-hi la desafecció ciutadana, és culpa de la “màfia” sociovergent. En fi, dels que es tapen les vergonyes perquè tenen interessos amagats i compartits —que, en els cas dels socialistes, deuen ser, també, espuris— que els fan còmplices dels poderosos.
L’argumentari de Puigcercós no és molt original. Depèn de què parla, especialment si es tracta de la gestió del govern, imita l’esquerranisme d’ICV-EUiA, de la qual pren la mentalitat conspirativa i simplista sobre l’opinió i la societat, per espolsar-se les culpes de fracàs de la seva gestió. Posem un exemple. ¿És la malèfica sociovergència qui ha c0l•locat Anton Costas, catedràtic de Política Econòmica a la UB i reconegut partidari del tripartit, al capdavant del consell assessor d’Endesa a Catalunya? ¿També va ser aquesta mateixa sociovergència qui va convertir-lo en comentarista habitual de Catalunya Ràdio en substitució d’opinadors nacionalistes? Si Puigcercós creu que són els mitjans de comunicació i determinats fòrums d’opinió els que han fet fracassar el seu esplèndid programa de transformació revolucionària de la societat, doncs potser que es miri al mirall i sabrà qui va propiciar-ho, no una, sinó dues vegades. Potser la pregunta que s’hauria de fer Puigcercós és per què des que són al govern tots els que els defensen en mitjans de comunicació i fòrum d’opinió tan sols ho fan si prèviament han passat per caixa. Vull dir que ho fan per interès i no pas perquè creguin de veritat el que diuen. Abans d’arribar a la Generalitat això no els passava. Però va ser ERC qui va treure’s de damunt els opinadors nacionalistes que els criticaven per afavorir gent com ara Anton Costas. Encara els passa poc!
En aquesta estrambòtica entrevista Puigcercós diu una altra cosa encara més al•lucinant: “Al començar la legislatura algú va dir: desapareix l’eix nacional, tot serà dreta-esquerra. Amb ERC, el debat nacional és damunt la taula i el de la independència també. En 23 anys de pujolisme això no hi va ser. Algú s’imagina les consultes amb un govern de CiU o amb el PSC a l’oposició? Això ho ha fet ERC. I les enquestes jo me les crec. I tenim feina a ERC.” Està segur Puigcercós que no sap qui era aquest “algú” ? Doncs el té ben a prop. De fet, ho van dir més o menys així tant l’actual vicepresident del Govern com el secretari general del seu partit. Diré més, va ser ERC qui va inventar-se allò de l’independentisme no nacionalista i altres aberracions conceptuals com aquesta, les quals no se sostenen de cap manera, per justificar el pacte amb el PSC. La teoria que gràcies a ERC el PSC s’ha sobiranitzat i l’independentisme ha crescut exponencialment a Catalunya ja me la va explicar fa anys, assegut a la setena planta de la seu del departament de Governació, Joan Carretero. Ara és Puigcercós qui hi torna. Cal justificar l’injustificable com sigui, oi? Deixin-me dir, a pesar que jo no en sóc un gran entusiasta, que les consultes independentistes que se celebren o se celebraran arreu de Catalunya no són patrimoni de ningú, però encara menys són una iniciativa d’ERC. No dubto que hi hagi militants d’aquest partit que hi estiguin compromesos, com també n’hi ha de CDC o de Reagrupament o de les CUP, però em sembla demagògic afirmar el que diu Puigcercós. Les seves declaracions només tenen sentit per contenir l’hemorràgia que li ha provocat l’escissió carreterista.
La traca final de l’entrevista és, també, la gran mentida que es podrà escoltar una vegada i una altra, ara i durant les eleccions: “Qui vulgui pactar amb ERC haurà de convocar un referèndum per la independència”. No hi haurà tercer tripartit, per tant? Perquè el president actual i futur candidat socialista ja ha dit que no pensa convocar-lo mai, aquest referèndum. La desesperació del sobiranisme és haver de dependre d’uns dirigents tan falsos i irresponsables. Això del referèndum independentista de Puigcercós és tan sols una bravata a l’estil de l’anunci de detergent sobre qui renta més blanc. La sort que tenim és que cada vegada hi ha més gent que ja no es creu aquest país de les meravelles que ens pinta el dirigent d’Esquerra.
