PSOE i Podemos, patriotes borbònics del 1714

"La religió majoritària a l’Estat espanyol no és pas la catòlica. La religió majoritària d’Espanya és la Unidad de España"

Ja he manifestat sovint la profunda aversió que em provoca la gestió ultranacionalista que alguns estats estant fent del coronavirus arreu del món. La fa Espanya, Iran, Itàlia, França, Rússia, Xina, Estats Units... Però el cas més flagrant és el d’Espanya, tant per tradició com per fervor religiós. Sí, religiós, perquè la religió majoritària a l’Estat espanyol no és pas la catòlica. La religió majoritària d’Espanya és la Unidad de España. Quan s’entén això, s’entenen moltes altres coses. S’entén, per exemple, el que diu l’hispanista Ian Gibson: “El feixisme és a les venes de milions d’espanyols”. Tot plegat situa Espanya –en altres temps dita Castella– com un Estat permanentment opressor, com un Estat que necessita oprimir, sotmetre i anorrear per sentir-se realitzat.

La demostració més fefaent d’això la patim ara amb la gestió espanyola del coronavirus: competències del govern de Catalunya arrabassades i control absolut a les mans d’una colla d’individus asseguts a una taula de Madrid sense la més remota idea del que és Catalunya. Però el que importa és demostrar “quien manda aquí”. El seu raonament és simple: “Si gobernábamos las colonias de ultramar desde Castilla, cómo no vamos a hacerlo con Cataluña“. La seves rodes de premsa, amb tres militars, són el viu retrat d’una dictadura.

Però lluny de la dimissió, han fet una fugida endavant i, sense el més mínim pudor, han afirmat per boca de Pedro Sánchez, que la gestió espanyola de la pandèmia és la millor d’Europa. La millor d’Europa! La d’Espanya!, que arran de la deplorable gestió del seu Gobierno, com diu el diari britànic The Guardian, s’ha convertit en l’epicentre mundial del virus. Les paraules de Sánchez, pròpies d’un ‘chulapo’ de “La verbena de la Paloma”, sonen encara més grotesques després de l’informe del Centre d’Investigació Internacional Deep Knowledge Group, que, després d’analitzar la resposta de cada Estat al coronavirus, ha situat Espanya com el pitjor país d’Europa en la gestió de la pandèmia. Només cal recordar el retard de 15 dies de Pedro Sánchez a dictar el confinament que li demanava Catalunya. Dues setmanes de pèrdua de temps que han comportat més milers de persones infectades i més milers de morts. I tot perquè per a Espanya és una humiliació haver de donar la raó a Catalunya. Ha arribat a fer befa dels experts catalans, com la va fer no fa gaire dels tribunals europeus. L’‘orgullo’ per damunt de tot, inclosos els milions de mascaretes inservibles o defectuoses que han comprat i que s’han hagut de retirar.

Recordem que una constant en les compareixences del borbònic Pedro Sánchez és l’ús de termes bèl·lics i l’apel·lació a la “pàtria” per vèncer la pandèmia. Segons ell, estem en guerra i hem de vèncer l’‘enemigo’ per ‘patriotismo’. Ens ho diu fins i tot a catalans i bascos. Sobta que no se li hagi acudit repartir escopetes, en comptes de mascaretes, per combatre la Covid-19. Però encara hi ha un altre element més greu, i és el desconfinament que va decretar el 13 d’abril, i que des del dia 14 està afectant més d’un milió de catalans. De res no ha servit el clam de les autoritats sanitàries catalanes davant d’aital barbaritat per les gravíssimes conseqüències que pot tenir, amb un repunt del nombre d’infectats i de morts. És un crim obligar la gent a anar a treballar sabent que això significa posar en perill la seva vida.

A algú li pot sobtar que un “gobierno progresista y de izquierdas” prioritzi l’economia a la vida de la gent, però cal ser molt ingenu per no saber que el PSOE és qualsevol cosa menys progressista i d’esquerres. Només cal mirar la seva política antirefugiats. Ja sigui amb González, Zapatero o Sánchez, el PSOE sempre ha estat un frau. I també s’ha fet palès el frau que és Podemos, còmplice d’aquesta política ferotgement de dretes i reaccionària. Enviar la gent a donar la vida per l’economia i la bandera espanyoles no és diferent d’enviar-la a fer-ho per conquerir un turó. Permeteu-me que reprodueixi aquí el diàleg que mantenen el general Mireau (George Macready) i el coronel Dax (Kirk Douglas) en l’obra mestra de Kubrick “Camins de glòria”:

Mireau: Coronel, el seu regiment ocuparà demà el Turó de les Formigues.

Dax: Coneix l’estat dels meus homes.

Mireau: Sí, i naturalment n’hauran de morir alguns. Molts, possiblement. Això permetrà que d’altres assoleixin l’objectiu. [...]

Dax: Ha calculat el percentatge de baixes?

Mireau: Sí. Diguem que un 5% morirà el primer dia de l’intent. És un càlcul molt generós. Un altre 10% morirà a terra de ningú, i un 20% en la filferrada. Ens queda un 65%, però ja haurem fet el pitjor. Posem per cas que caigui un altre 25% al cim del turó. Encara comptaríem amb una força més que suficient per defensar-lo. [...] És un preu terrible, però tindrem el Turó de les Formigues. [...] Li resulta graciós, coronel?

Dax: No sóc un brau, senyor. No em posi davant la bandera de França perquè envesteixi. [...]

Mireau: Potser estigui antiquada la idea de patriotisme, però on hi ha un patriota hi ha un home honrat.

 

Dax: No tothom opina així. El doctor Johnson deia quelcom diferent sobre el patriotisme. (Dax es refereix a l’escriptor Samuel Johnson, un dels grans pensadors britànics.)

Mireau: I es pot saber què deia? [...]

Dax: Deia que és l’últim refugi del canalles.

Cal afegir la confiscació de material sanitari feta pel Gobierno de España a Catalunya, cosa que ha fet que les empreses catalanes que estaven preparant les mesures de protecció per salvaguardar la salut i la vida dels seus treballadors hagin vist com se’ls ha arrabassat per dur-lo a Madrid. Aquest és el cas de Siemens, entre molts altres, a la qual, com informava El Món, li han pres 2.000 tests PCR que tenia a punt per al 14 d’abril passat. També la indústria catalana de l’Automoció s’ha posat les mans al cap en veure com tot el material que s’havien espavilat a tenir pel seu compte, per a la protecció del personal, els ha estat confiscat. Els ordenen treballar i els prenen la protecció.

Però res no ens ha de sorprendre d’un Estat que ha arribat a l’extrem d’utilitzar la pandèmia per fer burla de Catalunya i de la seva gent enviant-hi una tramesa amb la xifra exacta de 1.714.000 mascaretes. Tothom sap perfectament el significat del 1714, i el crit d’independència que es canta en el minut 17.14 de la primera i de la segona part en tots els partits del Barça al Camp Nou. No hi ha casualitats en política, tot al contrari, i encara menys per part d’un Estat que militaritza la salut fins a convertir-la en un tema bèl·lic. És la manera que té el Gobierno de España, de PSOE i Podemos, de declarar-se hereu de Felip V tot dient-nos que som una possessió i quin és el valor de la nostra vida.

Caldrà prendre nota de la xifra de víctimes, infectades o mortals, que es registrin a Catalunya des del 14 d’abril, amb relació a les setmanes anteriors, i, si es produeix l’increment temut pels experts sanitaris, responsabilitzar-ne amb nom i cognom els membres del Gobierno de España, amb Pedro Sánchez i Pablo Iglesias al capdavant. Un Gobierno que en nom de l’economia i de la bandera no dubta a posar en perill la integritat física de la gent ha de ser portat davant d’un Tribunal Penal Internacional per actes atemptatoris contra la vida de les persones.

 

Comentaris