PSESÉ....

"Estan a favor del dret a decidir: han decidit anar contra Catalunya i els catalans"

No cal fer-se massa palles mentals. Ni tampoc arterials. Ni fractals, ni romboïdals. Si volen saber què li passa al PSC jo els hi explico. Encara. Sí, encara es pot veure en algunes seus del PSC una foto de Felipe González. Guitant-te des de un més enllà. Vigilant-te. Renyant-te. Tustant-te. Què caratxos fot allà Felipe? Això em pregunto jo.

A les eleccions de novembre de 1932 la Federació Catalana del PSOE va obtenir a Catalunya... 500 vots. Els catalans els hi havien fet pam i pipa el 1923: es van escindir i munten la Unió Socialista de Catalunya. Es feien concursos a tot Catalunya per pescar algun votant del PSOE: ningú els va trobar mai. Quan el 1936 neix el PSUC el PSOE desapareix de Catalunya. Bé... Fins el novembre de 1937. El Govern de la República es trasllada de València a Barcelona. President: Juan Negrín... del PSOE. Negrín ja avisava des de feia temps: estava fent un màster en centralització política en nom del diàleg dels pobles. Tot el que no havia fet mai el PSOE a Catalunya (és a dir, l'Espanya federal) ho va fer en poc temps. Negrín arriba i el govern republicà arravata l'ordre públic, la gestió dels proveïments, el comerç exterior, la justícia, la indústria de guerra.... Es pixa damunt del Govern català i de la societat amb una prohibició de la llengua i la cultura catalanes en el dia a dia imposada pels milers de funcionaris espanyols que arriben. Ei, no sigueu rucs, que ja va avisar Negrín: "No estoy haciendo la guerra contra Franco para que nos retoñe en Barcelona un separatismo estúpido y pueblerino. ¡Estoy haciendo la guerra por España y para España! ¡Por su grandeza y para su grandeza! Se equivocan los que supongan otra cosa. No hay más que una nación: ¡España! No se puede consentir esa sorda y persistente campaña separatista y tiene que ser cortada de raíz si se quiere que yo continúe dirigiendo la política del Gobierno, que es una política nacional". Negrín se'ns va fotre vius i va liquidar Catalunya fins al final, fins passar-li el relleu a Franco. Ho explica bé l'anarquista Josep Peirats: "Es diu que Franco va abolir l'Estatut de Catalunya; no és cert. Quan Franco va abolir l'Estatut de Catalunya, Catalunya ja no tenia Estatut perquè se l'havia berenat Negrín". Nyam-nyam.

Quan tothom es pensava que la cosa havia acabat, doncs no. Durant el franquisme el PSOE es reconstrueix a la clandestinitat a Catalunya. El seu moment arriba el juliol de 1978. Neix el PSC (PSC-PSOE): fruit de la fusió entre el Partit Socialista de Catalunya-Congrés; el Partit Socialista de Catalunya Reagrupament i... la Federació Catalana del PSOE. Vaja, s'empelten els socialistes catalans i espanyols. Des de el minut zero la cosa ja trina com resa el titular de l'Avui del dia de la fundació: "Tensions en els congressos dels tres partits". La cosa la podia veure fins i tot un talp amb ulleres de sol. Però deixem que la canti un socialista: Jaume Lorés. Eleccions de 1980, guanya CIU : "El PSC, ofès per la derrota, es negà a entrar en el Govern de Convergència malgrat els requeriments que va rebre. No va saber comprendre que una gran part dels vots que havia perdut en mans de Convergència i sobretot d'Esquerra Republicana eren uns vots de càstig per la seva manca de credibilitat, en tant que partit sobirà, respecte el PSOE". Després ja saben: Felipe González, Guerra, Zapatero... Que si la LOAPA, l'Estatut, el ribot.... Ep, però estan a favor del dret a decidir: han decidit anar contra Catalunya i els catalans. Han decidit de retornar als 500 vots de 1932. Han decidit ser no res: ser PSOE. Han decidit que ara a la seva seu hi hagi una foto de Negrín, el federalista.




 
 

Comentaris