PSCyD

"La pregunta que cal fer-se ara és la següent: de què serveix votar el PSC? La meva percepció personal és que no serveix per a res"

Admeto que la meva capacitat de sorpresa i admiració per la gestió política de Pere Navarro s'ha esgotat. Prèviament, fa molt de temps, ja s'havia exhaurit la meva aptitud per a l'anàlisi racional. Ara, senzillament, estic atònit. Fa uns dies el PSC, juntament amb el PSOE, el PP i UPyD, va votar en contra d'una decisió presa per majoria absoluta al Parlament de Catalunya. No cal que ens entretinguem amb el contingut de l'afer perquè no és rellevant: el fet important (i preocupant) és que els diputats del PSC a Madrid (José Zaragoza, entre ells), van votar en contra de la voluntat dels representants del poble al qual, suposadament, es deuen. Amb aquesta votació podem certificar definitivament que el PSC ha deixat de ser un partit que té Catalunya com a centre nuclear i ha passat a ser un apèndix més del PSOE. Després de la votació, per fer-ho tot encara més patètic, el coordinador del PSC al Congrés, Albert Soler, va prometre que "no tornarem a caure en les provocacions d'UpyD". Els contes, a la vora del foc, senyor Soler. No va ser un president del PSC qui va dir allò de "fets, no paraules"?. Doncs això.

La pregunta que cal fer-se ara és la següent: de què serveix votar el PSC? La meva percepció personal és que no serveix per a res. És un vot sense utilitat perquè el PSC no té cap coherència ni cap projecte polític creïble per a Catalunya. Durant molts anys tenia sentit votar-lo perquè el PSC encarnava una alternativa real als governs de CiU. Ara ja no és cap alternativa perquè és tercera força i molt probablement caurà encara més posicions. El catalanisme d'esquerres té dues opcions, que són ERC i ICV. I el progressisme unionista en té una altra: Ciudadanos. Quin espai li queda al PSC? Crec honestament que no té cap espai, o en tot cas és marginal. Així ho reflexen totes les enquestes i la política de Pere Navarro (córrer erràticament com un gall decapitat) no ajuda gaire a recobrar la confiança en el PSC. I no ho dic jo: tots els seus consellers estrella han plegat o són crítics (Tura, Geli, Nadal, Castells, Maragall, etc.).

Una vegada vaig dir, mig de broma, que l'única explicació raonable era que Pere Navarro fos un independentista convençut que, infiltrat dins del PSC com una cèl·lula dorment durant molts anys, havia arribat al vèrtex del partit i es disposava a fer-lo implosionar. És una explicació perfectament vàlida que permetria entendre-ho tot plegat. Una altra possibilitat és la incapacitat política de l'actual direcció per liderar el projecte socialista a Catalunya. No és cap crítica: és una constatació. És com si em posessin a mi a dirigir, demà mateix, la filial asiàtica d'una multinacional elèctrica. Fracassaria inevitablement perquè no estic preparat. Doncs això. Cadascú ha de ser conscient de les seves pròpies limitacions i no voler jugar a fer els gegants.

 
 

Comentaris