PSC: ARA SEREM BONS

"El senyor Collboni va a redós de CiU que ja fa mesos van iniciar una campanya de "bon rotllo" amb aquell anunci fascinant de dues multituds a banda i banda d'un rierol que es troben entre les senyeres que onegen i un noi i una noia que venen a representar la força corprenedora de l'atracció en un destí comú"

De totes les anàlisis i opinions que han sortit a rel del nomenament del nou cap de premsa del PSC i director de la propera campanya a les eleccions autonòmiques, Jaume Collboni, en sobresurt una: ningú creu que dirigirà veritablement la campanya, sobretot tenint en compte que porta en el seu equip el mateix José Zaragoza, qui havia dirigit la campanya anterior amb aquell to de Harry el sucio d'indiscutible èxit malgrat que no li servís per guanyar.

De manera que en principi el senyor Collboni surt amb avantatge. Quan ningú dóna res per tu, per poca cosa que facis quedes bé. I de moment el que ha sortit de la seva boca es podria assumir com a MANUAL DE LA BONA PRÀCTICA POLÍTICA: serem positius, explicarem el que hem fet, no anirem a mata-degolla amb l'adversari... i aquí per no tocar el voraviu s'ha d'afegir que cada campanya es contextualitza en una situació concreta, de manera que el moment de si ells no hi anaven els altres venien no té res a veure amb la situació actual.

Argument insostenible donat que en el 2006 el PP no tenia a sobre aquest immens xapapote del cas Gürtel, no hi havia ni bigotes ni Correa, ni un Jaume Matas amb escombreta del wàter, ni tampoc un president Camps que només té 900 euros al compte corrent, ni un tresorer que s'ha embutxacat 1.300.000 euros i més generació ni ni (ni treball ni política) que sortirà, o sigui que el PP avui francament fa més por que el de fa quatre anys, si més no, tothom entendria que se'ls utilitzés donada la seva presumpta corrupció. Però no, ves a saber si perquè tal i com diu l'ex fiscal anticorrupció César Villarejo tant PP com PSOE sempre han impedit que prosperi una llei de finançament de partits, probablement perquè s'haurien de tallar tants caps que només quedarien capgrossos.

Però tornem a la propera campanya que pinta bé. Primer perquè tafanejant el blog del senyor Collboni veig que llegeix Espriu. A mi què volen que els digui, les persones que quan fan referència a la poesia catalana no mencionen Miquel Martí i Pol em mereixen un gran respecte. I feia bastant que no tenia una sorpresa agradable com aquesta en assabentar-me dels hàbits culturals dels nostres polítics.

En previsió de la futura campanya hi ha un aspecte, però, que juga en contra el nou equip del PSC, és allò que els entesos en diuen agenda setting que no vol dir res més que qui situa primer un tema en l'agenda política és qui en treu més rèdit. Aquí el senyor Collboni va a redós de CiU que ja fa mesos van iniciar una campanya de "bon rotllo" amb aquell anunci fascinant de dues multituds a banda i banda d'un rierol que es troben entre les senyeres que onegen i un noi i una noia que venen a representar la força corprenedora de l'atracció en un destí comú. Braveheat a la catalana. Genial.

Semblaria que després de les enquestes (que no són dolentes pel PSC ja que consoliden un sòl de vot semblant a les anteriors, i sí són desastroses pels socis d'ERC i ínfimes com sempre pels d'ICV) els socialistes han optat per canviar el pas i seguir el full de ruta dels nacionalistes. Si això els dóna crèdit i augmenten les previsions s'albira un altre tripartit i el senyor Collboni deixarà de ser l'aneguet lleig de la colla per convertir-se en el cigne que desitja el president Montilla. En aquest supòsit (que confesso a mi no em deixa dormir) Montilla ja no hauria d'amagar-se darrera fets (aquests que brama Puigcercós i dels que ningú en sap ni gall ni gallina) com tampoc justificar la manca de discurs. Continuaríem amb un govern sense lideratge però amb un excel·lent lampista.

 
 

Comentaris