“Si vols que torni el President, vota el President”. Aquest era un dels lemes de la candidatura anomenada La Llista del President, que feia referència, evidentment, a la persona concreta de Carles Puigdemont pel símbol que ocupava, no al número dos de la llista ni al tres ni a algú triat per ell quan l’estat decidís no patir un àtac sobtat de misericòrdia, oblidar rancúnies passades i deixar-lo tornar perquè ell i el govern que van destituir fossin ara restituïts lliurament.
És cert que fer política és molt més complex que parlar de quina política faràs i que per tant cap partit del món compleix amb tots els compromisos electorals, i també és cert que, per molt que tinguis un pla sincer i ben pensat, en l’acció sovint passen coses que eren difícils de preveure.
No és el cas. El que no pot fer un projecte polític és articular la campanya al voltant d’un objectiu principal sense estar disposat a superar els impediments concrets i evidents que comporta. Això no és un compromís, això és una moto. I és frau electoral.
Quan van decidir no aplicar el resultat del referèndum, incomplint i deslegitimant unilateralment el programa pel qual van ser votats i les lleis que ells mateixos havien aprovat, van dir que sacrificaven la independència i la unilateralitat per protegir la població d’una violència sense límit. Això, van dir, no ho havien previst.
Es veu que tot el que ha vingut després, tampoc. De veritat van pensar que podrien restituir el govern sense saltar-se el marc legal que no estan disposats a saltar-se? De veritat van pensar que aquest estat al qual consideren capaç de venir a matar catalans tindria algun escrúpol a l’hora d’impedir que s’investissin certes persones? Se’m fa impossible de creure. Més aviat penso que ho van prometre com qui alimenta un monstre perquè no se’l mengi.
En aquesta ocasió, per justificar el desacatament dels resultats electorals, a la genuflexió li han penjat el cartellet de “provisional”. Una altra moto. Provisional fins què? Per poder dir amb propietat que la investidura de Torra és provisional, cal que expliquin quin fet futur esperen que tingui lloc perquè es pugui investir Puigdemont. Què tenen al cap que passi? Provisional fins a la resolució del TC sobre la reforma de la Llei de Presidència? Provisional fins que Europa es posi la capa i vingui volant?
No ho expliquen perquè no tenen cap pla que pugui fer canviar la situació. De nou, es comprometen a fer una cosa que no estan en disposició de complir perquè no volen desobeir el marc legal espanyol. Amb aquest límit com a premissa, l’única alternativa que ens queda és anar aguantant fins que Espanya canviï. Aquest és el seu pla. Esperar i aguantar, provisionalment, fins que Espanya sigui com Anglaterra o el Canadà.
