Prova preconstituïda

"Els encausats van preconstituir una prova en contra seva que els seus companys de partit semblen entestats en que, ara que s'obre el judici oral, fiscalia i el poder judicial no puguin oblidar"

Es diu en Dret prova preconstituïda el joc processal per activar l'afavoriment de la posició de la part, en general demandant, en un procediment, realitzades abans no s'arriba a judici:  S'executen un seguit d'actes amb voluntat de deixar constància d'alguna cosa per després aportar-les com a prova en el procediment, sostenint així la legitimitat de les pròpies pretensions. Aquesta mena d'actuacions poden construir una realitat llunyana a la veritat, o senzillament confirmar-la, però en tot cas, qui ho fa és conscient de la seva finalitat.

 

Aquests dies he escoltat Elsa Artadi i Sergi Sebrià fer declaracions per intentar posar llum (i potser escombrar cadascú cap a casa seva) sobre els dies que, per aquestes dates, l'any passat es va declarar la independència de Catalunya per, en paraules del president Puigdemont, deixar-la en suspens des de el minut 1. I arrel de les dites declaracions se n'han tornat a sentir les de l'aleshores Presidenta del Parlament, Carme Forcadell, dient que, en raó del mandat rebut del poble, quedava constituïda la república Catalana.

 

Imagino que tot en el judici i en cada posició respectiva es farà dependre de quant de cert havia en aquestes paraules, doncs la força performativa del que pot dir el màxim responsable d'una Assemblea legislativa en raó del seu càrrec s'ha d'entendre absoluta. Altra cosa és si entrem analitzar la manca de competència i la nul·litat de la dita declaració, però crec que ni els acusadors recordaran aquest extrem, ni els acusats estaran disposats a admetre que altre cosa que el "mandat del poble" pogués dirigir la seva acció d'aquells dies, i menys encara que estaven enganyant la gent, com diu Ponsatí. Es va dir que la república era una realitat, i que la legislació que fins aleshores havia donat suport als així conjurats (Constitució i Estatut) quedava fora de joc per tal d'entrar en un procés constituent. Tot dit.

 

De la mateixa manera ha recordat Sergi Sebrià les paraules d'Oriol Junqueras, negant la possibilitat de tirar enrere el que ja s'havia fet i afirmant que el declarat s'havia de mantenir fins al final, quelcom certament diferent del que hora està dient des de la presó. Sense dubte ell té dret a dir que ha canviat d'opinió, però al mateix temps els que l'acusen de ben segur que diran que això forma part de la línia de defensa, mentre que el que es va dir en aquells dies és la realitat, almenys la realitat que es pretenia aparentar i que els jutges van creure.

 

 

Per tot plegat pot dir-se que des del punt de vista processal les persones encausades van preconstituir aquells dies una prova en contra seva que els seus companys de partit semblen entestats en que, ara que s'obre el judici oral, fiscalia i el poder judicial no puguin oblidar. Ni que volguessin, ni que agradés als governs de tota mena. Ni que l'oblit fos la menys dolenta de les sortides a la situació.

 

Comentaris