Per què Miquel Iceta proposa un nou Estatut? No tant perquè un estatut sigui una proposta per quedar-se, i per tant una explícita renúncia a marxar, sinó, sobretot, perquè un Estatut és una proposta que Catalunya li fa a l’estat, i per tant li estalvia a l’estat haver-li de fer una proposta a Catalunya. En un procediment de reforma estatutària –ja ho hem viscut–, l’estat seu còmodament a fumar-se un puro mentre el Parlament de Catalunya s’enreda en discussions eternes. Quan finalment la proposta arriba a Madrid, l’estat apaga el puro, s’aixeca mandrós de la butaca i activa la majoria demogràfica al Congrés de Diputats, on la proposta catalana és retallada en un procés humiliant en què la minoria catalana està obligada a participar, perquè en la discussió ressona permanentment el xantatge de fons: millor contribuir a retallar la nostra pròpia proposta, perquè si no ens quedem amb l’Estatut d’abans. Un cop feta la retallada amb la teva inestimable col·laboració, vindrà el sedàs del Constitucional, perquè òbviament l’oposició haurà recorregut el text, i allà els senyors magistrats acabaran la feina. Seguidament, l’estat tornarà a seure a la butaca i encendrà un altre puro. Pel camí, no haurà tingut necessitat de fer ni una sola proposta. Només retallar les teves.
També és cert que Iceta sap perfectament que la seva proposta no té recorregut. Sap que és impossible que la majoria parlamentària independentista compri això com a solució i hi col·labori. El primer secretari del PSC té una via més ràpida per fer que els catalans votin sobre un estatut d’autonomia: que l’estat posi a referèndum el text estatutari actual, vigent des de fa nou anys malgrat que mai no ha estat votat pel poble. La figura del referèndum consultiu que preveu la Constitució li podria servir al govern espanyol per convocar els catalans a les urnes, fins i tot sense necessitat que el Govern de Catalunya hi estigués d’acord. Òbviament l’estat no ho farà, perquè el resultat d’aquesta votació posaria al descobert la profunditat de la crisi del marc constitucional a Catalunya.
La maniobra de distracció d’Iceta dóna per a un parell de dies de titulars, però la realitat continua allà, tossuda. I la realitat diu que, des que va començar el procés, Catalunya té la mateixa proposta (referèndum d’autodeterminació) i l’estat no n’ha posat cap sobre la taula. Dir “la meva proposta és un nou estatut” no és fer una proposta, és just el contrari, és un “no m’agrada la seva proposta, faci-me’n una altra” (ho hem argumentat a l’inici de l’article). L’any 2005 Catalunya va fer una proposta a l’estat per quedar-se en forma de nou estatut, i va ser humiliada. Des de 2012, Catalunya està fent una nova proposta a l’estat, que és votar sobre la independència, i ha rebut cops de porra i presó. La resposta a les propostes catalanes ja la sabem. Es pot saber ara quina és la proposta de l’estat a Catalunya, candidat Sánchez?
