Propaganda fins al final

"El bon gust ha desaparegut en la mesura que persones sense educació s'han fet amb llocs rellevants i les idees han estat substituïdes per frases enginyoses i buides"

Mentre escric això, encara les urnes no són tancades en aquest diumenge electoral. Els pronòstics no han pogut ser més variables al llarg dels dies previs. Les úniques coincidències són que el partit més votat serà el PSOE i que VOX entrarà al poder legislatiu espanyol. La resta són incògnites, fins i tot per als que més saben sobre les tendències de vot, que són els partits amb diners per pagar-se les enquestes sense que després ningú les maquilli per intentar influir l'electorat. De fet, que no es queixin els politòlegs que no en puguin fer durant la última setmana, perquè es prohibeixen amb la (vana) finalitat d'evitar-ne l'ús com eina de propaganda sempre retroalimentada.

 

De tota manera no cal cap prohibició, més pròpia del segle XX que del segle XXI, perquè els partits sempre aprofiten fins a l'últim moment la manera d'influir l'electorat. Propaganda electoral fins al final. Ahir dissabte, mentre l'independentisme demanava diners per a la Caixa de Resistència, la primera plana del diari ABC l'ocupava la cara de Casado, La Vanguardia omplia la portada amb fotografies dels tres candidats les quals aliances considera menys perjudicials als interessos de l'establishment (PSOE PP, Cs), El País feia un últim recordatori del fantasma de VOX, i El Mundo es despenjava amb una entrevista a un autoqualificat socialdemòcrata, Cèsar Antonio de Molina, qui després de dir que s'ha de votar amb la raó, deixava quasi totes les opcions a caure d'un burro sota la idea marc de que estem en una situació semblant a la dels anys 30, per acabar deixant entreveure que s'ha de votar la que en el seu esquema seria la lerrouxista formació taronja. Tot molt respectuós de la legalitat, com es pot veure. Ja ni parlo dels digitals, o dels diaris de projecció territorial, que òbviament ho poden fer de manera menys fiscalitzable.

 

Ni tan sols els anuncis dels programes televisius que es fan al llarg del dia d'avui per anar seguint la jornada i valorar-ne els resultats es poden resistir a la temptació de continuar la campanya. Per posar un exemple ben proper, TV3 recordava aquests dies passats el que impliquen les eleccions generals, que són també al Senat, on es pot decidir un nou 155 per a Catalunya… És innòcua aquesta advertència, tot i ser certa?

 

Són campanyes cada cop més esteses en el temps, on el bon gust ha desaparegut en la mesura en què persones sense educació es feien amb llocs rellevants (hi ha excepcions remarcables, que tothom coneix tant com les majories barroeres), on les idees han estat substituïdes per les frases enginyoses i buides, o per les aclamacions a la víscera, que deixaran un panorama polític esquarterat en la mesura en que els responsables de cada formació s'han dedicat més a carregar contra l'altre que a proposar un model de societat capaç d'aglutinar, educar i esperançar la població, fent realitat així que lideratge i direcció política no sempre coincideixen.

 

 

Un panorama on, justament per això, més clarament s'observa que caldrà l'empatia, el diàleg i la cessió de part, sempre que s'accepti que la llei pot ser substituïda, però pels seus marges, perquè saltar-la sols aboca a una dicotomia suïcida: el triomf de la revolució o la sanció al desobedient, i si en saltar-la es perd, cal acceptar les conseqüències de l'errada. Gens fàcil entomar els efectes col·laterals de tot plegat. Més difícil encara amb els que semblen els més probables resultats d'aquestes eleccions generals.

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?