“Els estats canviaran, se’n crearan de nous, d’altres desapareixeran, no sabem segur com evolucionaran, però del que estic segur és que d’aquí 20, 30 o 100 anys les ciutats encara hi seran”.
Aquestes paraules -gairebé literals-, de ja fa uns quants anys, són d’en Manel Sanromà (@msanroma), actual Gerent de l’IMI (Institut Municipal d’Informàtica de Barcelona) i líder del City Protocol Society, entre altres activitats. Ell ja va ser un visionari en crear l’any 1995 la xarxa Tinet i torna a ser-ho, un altre cop, en la seva rotunda afirmació. Les ciutats sempre quedaran, i hem de fer que les nostres ciutats i pobles, petits o grans, siguin millors generadors de negoci, llocs de treball, cohesionadors de la gent i un llarg seguit de coses més.
L’altre dia llegia un article d’en Rafael Verdú “Smart Cities y los Smart Towns” on deia que, en un poblet petit de l’interior de la Manxa, no tenien una bona xarxa de telecomunicacions perquè “Hay una prioridad clara y necesaria: la creación de empleo en el Municipio“. Em va sobtar molt aquesta frase doncs, pel que deien, no semblava que la prioritat fos la creació de llocs de treball. Quin tipus de llocs de treball volen? Sector primari? Oi que tenen sistemes d’aigua, electricitat, televisió? Segur que és un poble encantador on viure-hi ha de comportar una qualitat de vida superior, en certs aspectes, al fet de viure en una gran metròpoli. Per què no aprofiten aquest gran valor que ja tenen, posen les comunicacions al nivell del segle XXI i es fan més atractius per tal que empreses sostenibles i d’alt valor afegit s’hi ubiquin? O no volen avançar, perquè ja estan bé com estan? O no volen que els seus ciutadans siguin emprenedors i puguin crear nous negocis “garatge”?
Les xarxes de telecomunicacions, a part de ser el “backbone” d’una ciutat intel·ligent, ara ja haurien de ser un servei públic a tot arreu, i ells tenen una cosa que no es pot deslocalitzar, que és el poble mateix.
Han pensat que potser, al no tenir una bona xarxa de telecomunicacions, també perden atractiu turístic? En Rafael Verdú ja ens avisava dient que “empiezo a invadirme de preguntas ante el inminente vacío tecnológico al que me voy a ver sometido” al tornar-hi a anar de vacances. Doncs imagineu si un convençut de gaudir d’aquest poble té “preguntas”…. voldreu dir que cap empresa hi pensarà mai a anar-hi a aquest poble?
M’he allargat en l’explicació de l’anècdota per fer evident que això no només passa a un poblet petit de la Manxa, sinó que segur que passa també a altres poblets i ciutats, no tan petits i més propers a nosaltres, ja sigui amb les xarxes de telecomunicacions o amb altres aspectes que conformen una ciutat intel·ligent. Segur que us vénen al cap exemples….
És evident que el pressupost que pugui tenir una gran ciutat com Barcelona no serà mai el que pugui tenir un poble o ciutat més petita, però repeteixo una idea que ja he expressat en altres articles, i és que això no és una excusa per no fer res al respecte.
Segurament deu ésser un error de la gent que ens dediquem a fer pedagogia i evangelització sobre les ciutats intel·ligents, que no som capaços de fer veure el gran potencial que té per a una ciutat (i el que és més important, per als seus ciutadans) el fet de repensar la ciutat i abocar-hi esforços per avançar en la implantació d’aquest nou paradigma de gestió i organització de la ciutat.
Les “suposades” prioritats no són una excusa per no fer millorar el seu poble i, en definitiva, fer-lo millor per la seva “gent 365”.
Que tingueu unes molt bones i “intel·ligents” vacances!!!
