JxSí i la CUP han activat el compte enrere per prémer el botó vermell. El famós mandat de desconnexió de les urnes del 27-S, que es materialitza, un any després, en la frase de Carles Puigdemont “referèndum o referèndum”. L’epitafi del processisme. Males notícies per als qui el practicaven per mantenir la cadira, i males notícies també per als qui volien viure de la denúncia permanent del processisme institucional.
La ruta de la desconnexió es farà, amb tota probabilitat, per una via única de doble sentit, amb trams sense asfaltatge, poca visibilitat i amb alguns camioners que posaran les llargues per fotre. Per sort, els ocupants del vehicle són conscients que ja no poden fer un canvi de sentit per tornar a la confortabilitat del sofà, però també saben que l’entrada a l’autopista, recta, ben il·luminada i amb àrees de servei –el referèndum a l’escocesa-, és tan lluny que amb no tindran prou gasolina per arribar-hi.
Per autopista o per carretereta, l’independentisme ha acordat en seu parlamentària acabar el viatge amb un referèndum legitimat des de les institucions catalanes, tot i que amb la porta oberta a negociar amb Espanya fins al darrer moment. El Govern, el Parlament i JxSí i la CUP tiraran milles en l’organització legal i logística, però quan posin les urnes estaran legitimats també per explicar al món que els catalans van intentar el pacte fins al darrer segon de joc. I aquesta és la clau: El compte enrere del referèndum és també un compte enrere per als comuns.
Impossible de sostenir massa més temps l’ambigüitat sobre què volen dir quan diuen que són sobiranistes. Què passarà quan Puigdemont vagi a Madrid amb una proposta sota el braç i el facin fora a patacades? Continuaran apel·lant a la fraternitat i al canvi possible? Quan comenci la campanya pel referèndum, diran que no el reconeixen com a legal perquè emana de les institucions catalanes?
El paper de l’alcaldessa de Barcelona en els propers mesos serà decisiu per descobrir-ho. És Ada Colau qui encapçalarà, virtualment o com a candidata, el nou partit en què hi han de confluir les esquerres estatalistes i/o sobiranistes que vulguin plantar cara a l’esquerra independentista a les portes de la República. El dia del referèndum els comuns triaran entre legitimitat catalana o espanyola, república o monarquia, urnes o règim. No podran ignorar aquestes urnes perquè no tenen la sort de Pablo Iglesias, a qui ningú no li demana que triï. Ni tan sols els seus amics republicans d’IU.
