President, segons el que passi el proper dijous 26 d’octubre, em retreuré tota la vida de no haver sigut prou valent per us dir el que segueix, que molt probablement ja sabeu.
No heu d’anar al Senat a Madrid. En efecte, no podeu dir, com ho he sentit a la vostra declaració, que teniu des de l’1 d’octubre un mandat dels ciutadans de Catalunya — doncs, que voleu instaurar una República i que actueu en aquest sentit — i alhora anar a Madrid a comparèixer davant del Sena — que és reconèixer la validesa de les institucions de l’Estat espanyol.
A més d’una incoherència dins el comportament i d’una confusió semàntica, que us pot portar perjudici a nivell internacional (es dirà: aquest camina a costat de les seves sabates i no sap el que vol), podeu córrer un perill concret. Hem tots observat que l’argument per a activar l’article 155 és la “desobediència rebel”, que ja està consumada pels ciutadans de Catalunya i vós l’1 d’octubre. Per tant, qualsevol jutge us pot citar el dijous mateix per sentir el que li direu sobre el referèndum i retenir-vos fins que el tema s’aclareixi. Quan un ja es considera o vol ser el cap d’un estat, no ha d’anar pel món de cavaller blanc. A l’hora de veritat no calen ni postures ni imprudències.
Sabeu també que a nivell internacional i dins les relacions entre estats no compten gens els arguments i les explicacions. Només compten els fets i el que teniu a la mà. Al cap i a la fi, per negociar, és: “Jo tinc això dins la mà, i tu què tens?” Ara per ara no teniu res a la mà, sinó un mandat del poble que no ha estat concretat. Per tant, només tindreu credibilitat i força si presenteu fets i decisions. Enfront sí que tenen trumfos a la mà: una constitució i una legalitat que arreglen com els va bé, i el suport col·lectiu de la Unió Europea. Només faltaria que els donéssiu l’oportunitat d’afegir la vostra persona com a trofeu de caça, sigui perquè aneu a comparèixer — i per tant, com he dit, reconeixeu explicítament la validesa i la superioritat del marc on us volen fer comparèixer —, sigui perquè us porten a un jutjat.
No us heu de rebaixar a parlar amb unes institucions subalternes d’un estat que, per a una majoria de ciutadans de Catalunya, ja no és seu. Si us considereu com a representant d’aquests ciutadans, només heu de parlar amb altres caps d’estat o de govern.
A més, heu d’ajudar els polítics estrangers i els estats que han manifestat simpatia per Catalunya. Ara per ara, des de fora, el referèndum i el desig d’independència de Catalunya sense cap declaració són efectivament un afer intern d’Espanya, i és normal que el Consell Europeu o la Comissió Europea siguin solidaris amb un altre estat membre. Mentre és un afer intern, Europa parla col·lectivament, i qui no està d’acord ha de respectar la posició majoritària. Però heu notat que, malgrat aquesta obligació, diversos caps d’estat o de govern han discrepat públicament. Quan el Parlament de Catalunya i vós aixecareu la suspensió de la declaració d’indepèndència, és a dir quan hi haurà un primer fet internacional, no serà més a les instàncies europees de pronunciar-se, sinó a cada estat, individualment i lluirement. No els donareu aquesta possibilitat, en lloc de jugar amb l’estat espanyol al pòquer mentider, on us canvien les normes durant el joc?
Estimat President Puigdemont, no aneu al Senat a Madrid.
Joan Becat és catedràtic jubilat de la Universitat de Perpinyà i membre de l’IEC
