Presidencialisme o republicanisme?

"Només ens en sortirem si, des de la societat civil fins a les institucions, actuem amb la màxima generositat els uns envers els altres"

Mentre que a Madrid els defensors a ultrança de la unitat d'Espanya es disputen la medalla de qui fot més canya als ciutadans de Catalunya, segueixen indegudament privats de la seva llibertat nou presos polítics i conciutadans pacífics, acusats d'uns delictes ficticis. Cal recordar aquesta injustícia cada dia per acabar amb ella tant aviat com es pugui. La bona notícia és que tenim finalment un President de la Generalitat i un Govern per començar la complicada tasca de recuperar les nostres institucions usurpades des de fa mesos.

 

Ara bé, ens estaríem enganyant si penséssim que amb això n'hi ha prou. En efecte, els reptes que tenim per al davant són colossals. Caldrà treballar intensament per alliberar els presos polítics, revertir tots els efectes del 155 i, més complicat encara, seguir teixint aliances amb el màxim de demòcrates possibles davant d'un Estat absolutament antidemocràtic i enemistat amb els drets humans. Només cal recordar que d'aquí a pocs dies un raper ingressarà a presó per les lletres de les seves cançons. Una societat que es conforma amb això és una societat destinada al fracàs.

 

 

Abans, però, hem de tenir molt clara una cosa: només ens en sortirem si, des de la societat civil fins a les institucions, actuem amb la màxima generositat els uns envers els altres, i si som capaços de crear lideratges col·legiats. Durant massa anys, hem estat acostumats a uns lideratges unipersonals. I sincerament, no crec que sigui la fórmula més adequada per satisfer les necessitats d'un projecte republicà que és indubtablement transversal, obert i engrescador. Altrament dit, els valors republicans com la participació ciutadana, la separació de poders i la defensa dels drets humans i de les llibertats fonamentals han de ser la pedra angular de la República que necessitem construir.

 

En definitiva, la raó de ser de la República és que tothom pugui tenir l'oportunitat de viure millor, vinguem d'on vinguem, parlem com parlem, cantem el que cantem, estimem qui estimem... Per tant, el contracte social que ens ha d'unir només pot ser el fruit d'un consens. I el consens es construeix en la mesura que cadascú de nosaltres vagi més enllà de la nostra "zona de confort". Això no va de legítims sentiments nacionals o de banderes, sinó de progrés social i de llibertat. És per això que és tan imprescindible la República.

 

Comentaris