Benvinguts al conflicte polític en majúscules. Tants anys parlant del xoc de trens i la metàfora arriba arnada quan per fi les locomotores s’acosten a tota velocitat. No ho dubtin. Els interessos electorals de Mariano Rajoy garanteixen que el PP respondrà amb mà dura contra cada moviment de la majoria parlamentària independentista, almenys, fins al 20-D. La reforma del Tribunal Constitucional està a punt per regalar suspensions de càrrecs i multes als insurrectes.
Més enllà d’Artur Mas, qualsevol col·laborador en l’incompliment dels mandats de l’alt tribunal pot ser inhabilitat per la via ràpida: des dels funcionaris fins als diputats, passant per Carme Forcadell, els consellers i la vicepresidenta. Rajoy no es pot permetre ara un altre 9-N, amb 2,4 milions de persones desobeint les institucions de l’Estat amb un somriure i un vot i, després, un procés judicial lent al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra els responsables polítics. L’aprovació de la declaració d’inici del procés de creació de l’estat català en forma de república pot ser contrarestada amb mesures coercitives ràpides com aquestes, i Pedro Sánchez i Albert Rivera blindaran l’actuació presidencial.
La seva premsa intenta equiparar el conflicte polític amb un cop d’estat amb interessades associacions del llenguatge, i escalfa així l’ambient per la duresa de les represàlies. El dubte és si els partits que desafien el règim estan realment a punt per afrontar un placatge encara incert, però que s’entreveu duríssim. Anirà molt més enllà d’intentar desacreditar CDC amb l’aflorament de presumptes casos de corrupció que despullen l’autonomisme decrèpit. Perquè, si són reals, ¿és que fins ara s’havien encobert interessadament? I encara n’hi ha un altre, de dubte angular.
La ciutadania està preparada pel que vindrà? Hem entrat en una escalada. Cada desafiament serà correspost per un altre que dobli l’aposta, potser fins que la intervenció europea obligui de facto Madrid a acceptar un referèndum amb totes les conseqüències, de la mateixa manera que el PP i el PSOE van haver de reformar de la nit al dia l’article 135 de la Constitució. La disposició dels escons al nou hemicicle ha estat un primer error de Junts pel Sí i la CUP en l’escalada: dóna cos a la idea d’un país partit en dos blocs.
Si l’independentisme cau en el parany del frontisme voreja el perill que la base democràtica que el sustenta s’aprimi o, en el millor dels casos, s’estanqui, i això podria ser letal perquè és el que ho aguanta tot. Tirar pel dret hauria d’implicar construir i il·lusionar pel dret, també als que encara no estan convençuts. Una potent alternativa contra la por. L’evidència de la injustícia democràtica ha de mobilitzar tanta gent que cap multa ni suspensió puguin aturar l’allau de voluntaris per pagar penes d’inhabilitació. Que algú ho expliqui, si no. Com es multa i se suspèn a dos milions de catalans?
