Preparats, llestos...

"Com pot CiU constituir-se en opció per al sobiranisme desenganyat amb ERC i alhora no espantar la part més reticent del seu electoral habitual?"

El cinquanta-cinquè aniversari de José Montilla i la designació d'Artur Mas com a candidat a la presidència de la Generalitat per Convergència i Unió aquest cap de setmana han estat els dos fets puntuals que situen les dues opcions en la línia de sortida electoral. Una part de l'opinió pública catalana presenta símptomes ben evidents de cansament. N'apilarà encara molts més. A partir d'aquesta setmana tot, absolutament tot, en política es plantejarà de cara a eleccions.

L'agenda del president de la Generalitat ha elevat a l'enèsima potència els actes públics, les presentacions i les inauguracions. Ahir mateix, Montilla va inaugurar el nou aeroport de Lleida –amb un vol des de Barcelona!- unes quantes setmanes abans que entrin en funcionament les instal•lacions. Els tres partits que integren el govern han intentat arribar a un acord de supervivència. Tot i que cadascun ha de fer tant com pugui per diferenciar-se com a opció electoral, hauran d'evitar qualsevol polèmica –com ara el de les vegueries- que pugui derivar en enfrontament. No és estrany, doncs, que davant la proposta de l'alcalde de Vic, les tres forces s'hagin estimat més saltar per sobre de la foguera. El PSC, Esquerra Republicana i Iniciativa són conscients que el govern no ha fet gaires coses al dret i, encara pitjor, reconeixen en privat que no han aprofitat gens les poques decisions que podrien lluir. Però la intenció és complicada. Els socialistes volen reivindicar el bon govern. Quin? El que no han fet? Iniciativa només es pot diferenciar dels seus socis per la radicalitat cap a l'esquerra i per la reivindicació de l'activisme ecologista. Esquerra només pot recuperar la credibilitat perduda si extrema el discurs sobiranista. I són precisament aquests senyals identitaris els que han causat més enfrontaments interns durant la legislatura. La línia de sortida dels tres partits que formen el govern és discontínua i condueix a un laberint. Els pròxims mesos seran estacions de calvari.

Pel que fa a Convergència i Unió, el seu candidat, com ahir demostrava en una entrevista publicada al diari Avui, haurà d'avançar a cop de contradicció. Artur Mas ofereix bon govern. Però ho fa a una part de la societat catalana que demana canvis estructurals. L'electorat catalanista més actiu ha superat en els darrers mesos l'etapa autonomista estèril i ha entrat en una altra de sobiranista encara indefinida. Si Mas vol satisfer-los –encara més, si vol convèncer electors d'Esquerra que han quedat decebuts amb aquest segon intent tripartit-, haurà de ser nacionalment més coherent. No n'hi ha prou proclamant que si el Tribunal Constitucional invalida l'Estatut, caldrà obrir una nova etapa d'aprofundiment en el dret a decidir. Què és el dret a decidir? Demanar el concert o més transferències –darrerament, totes fallides- en infraestructures? Els patiments de Convergència i Unió també han començat. Com pot constituir-se en opció per al sobiranisme desenganyat amb Esquerra i alhora no espantar la part més reticent del seu electoral habitual?

José Montilla va presentar als dirigents del PSC dissabte al consell nacional del partit un vídeo on els segons situats en diferents competicions esportives superaven els primers en els darrers segons. El plantejament del primer secretari socialista és excessivament optimista. El final de la cursa que acaba de començar pot acabar fora de la pista. En una bassa.

 
 

Comentaris