El Cara al Sol del funeral de José Utrera Molina, amb els falangistes uniformats fent la salutació romana, han estat una demostració més -per si encara calgués- de la continuïtat lineal entre la dictadura franquista i el règim del 78. Perquè és el Regne d’Espanya el que protegeix els jerarques del franquisme -siguin exministres o torturadors de comissaria- de la justícia internacional i, sobretot, de les víctimes que, dècades després, encara els assenyalen amb el dit sense cap èxit. De ministre a ministre, i el gendre d’Utrera, Alberto Ruiz Gallardón, sostenia el taüt, emocionadament, enmig dels càntics falangistes. De fet, l’exministre del PP alaba, cada cop que li pregunten, la coherència del seu sogre falangista.
Aquesta continuïtat explícita és la que fa que la Fundació Franco (FNFF) pugui expressar, públicament, el seu reconeixement com a “exemple a seguir per la seva lleialtat i fidelitat a Espanya”. I és aquesta mateixa evolució, suau, de l’Estat la que permet que la FNFF, una organització d’exaltació de la dictadura, sigui considerada una entitat que realitza una “activitat benèfico-docent i cultural” digna de rebre desgravacions fiscals de fins al 75% del total de qualsevol donació que rebin. Un escàndol que ja no escandalitza.
Tot plegat mou a desitjar una llarga vida, amb bona atenció mèdica, als jerarques falangistes i policies torturadors que van cometre els seus crims durant la dictadura i més enllà, amb mandat des de dalt i impunitat absoluta, en les llargues dècades que van de la Guerra Civil fins als GAL. Una salut que els ha de permetre que la República Catalana tingui temps d’exigir l’extradició de tots ells a la justícia espanyola. En fi, que llàstima que Utrera Molina no arribés a centenari.
