En aquelles èpoques pretèrites de la Puta i la Ramoneta, les enquestes estaven pensades per a, sobretot, no preguntar mai als catalans sobre si estarien d’acord, o no, amb la independència del seu país. Per tal d’evitar, a tota costa, aquella interrogació simple, hi havia un invent -avui una antigüalla inacceptable- molt eficaç que era desviar-ho tot preguntant sobre la identitat personal: Només espanyol, més espanyol que català, més català que espanyol i només català. Recorden? D’aquí se n’extreia, amb tota la barra i tranquil·litat, que només eren independentistes els de la darrera categoria. I tan amples.
Allò va quedar liquidat, a finals de 2009, gràcies a un sondeig que va encarregar la UOC -una idea d’Alfred Bosch, al Cèsar el que és del Cèsar- que va preguntar, per primera vegada i sense circumloquis, sobre si els enquestats votarien que sí o que no en un referèndum que aleshores semblava molt llunyà. Sorprenentment, els partidaris de la independència s’enfilaven fins a un 50’3%, se sentissin poc, molt o mig catalans.
Passats els anys, el truc és un altre. Ara es tracta d’evitar la pregunta òbvia, que és si els ciutadans prefereixen un referèndum sense acord amb l’Estat o que Catalunya es quedi com a comunitat autònoma de règim comú. Són les dues úniques opcions que estan damunt de la taula i tot indica que no hi haurà ni una tercera, ni una quarta. Per tant, fins que no preguntin això, ni cas. Tinta de calamar.
