El dia 5 de maig es commemora la festivitat de Sant Antonino a qui jo apel•lo humilment per tal que il·lumini en la seva diada la trobada extraordinària del president Zapatero i el cap de l’oposició Rajoy.
Sóc una gran afeccionada a la hagiografia altrament coneguda com a vides de sants, un gènere exultant en la literatura occidental durant tota l’Edat Mitja i el Renaixement, desapareguda en els nostres dies no sé si per manca de sants o pel poc interès que les “bones obres” susciten donat que ja tenim el Conseller Saura per substituir aquests estúpids termes de tradició cristiana pels laics “codis ètics”.
El cas és que San Antonino era un home petit i escarransit, d’aquí el diminutiu (en puc donar fe, les seves restes reposen sota un altar lateral de l’església de la Santa Croce a Florència i em va semblar més aviat un ninot de fusta). De petit San Antonino va demanar d’entrar a l’ordre dels dominics però el prior en veure’l tan poca cosa va suposar que no serviria pels rigors de la vida monàstica i com a condició per a ingressar li va demanar que s’aprengués un llibre de principis en llatí. Al cap d’una setmana el noiet li va recitar el compendi fil per randa, amb gran sorpresa pera la comunitat. A partir d’aquí no va parar ni un moment amunt i avall per tot Florència i l’entorn repartint ajut als pobres. Més d’una vegada s’havia venut tot el mobiliari del palau episcopal (va arribar a arquebisbe) per donar menjar als desvalguts.
Si els nostres líders s’han trobat justament per parlar dels ajuts que l’estat ha de donar a Grècia (9.880 milions d’euros) entendran per què m’ha vingut al cap que just ho fan per Sant Antonino. D’on trauran els dinerons? El pla d’austeritat que va plantejar amb tota pompa el govern espanyol amb prou feina arriba a 16 milions, ens en queden 9.864… que potser faran un mercat al carrer amb els mobles de la Moncloa? Ves a saber si en Jaume Matas ha explicat a Rajoy on són amagats els milions del Palma Arena (a part dels del seu palauet) que segons l’ex president balear va “gestionar” Pepote Ballester el seu ex conseller d’esports íntim amic dels ducs de Palma, just qui els va presentar. El cas és que a mi em sembla que hauran d’empescar-se algun remei d’urgència com el que posava en pràctica San Antonino i sempre li sortia bé.
El sant arquebisbe tenia una mula per traginar aquí i allà, i un dia, en acabar els recursos de què disposava, es va vendre la mula per repartir els diners que n’havia tret entre els necessitats; sense saber com ni per què, al cap de poc la mula va retornar a casa. Això va passar una vegada i una altra, es venia la mula, donava els beneficis i tan bon punt els acabava la bèstia tornava a casa. Que jo sàpiga ha estat l’animal més productiu de la història.
I aquí ve quan m’encomano a san Antonino fervorosament per què els catalans no siguem la mula d’aquesta història, que no se’ls passi pel seu cap tan estatal i tan espanyol, a en Mariano i a en José Luís, la idea de vendre’s Catalunya per redimir els mals d’altres.
Com que no seria la primera vegada que en contra dels catalans tant se val un de dretes com un d’esquerres, ni tampoc seria res de nou la subhasta d’aquest nostre petit país, i més ara que el cap de colla Montilla ha promès de no fer enfadar els seus, San Antonino, escolta la meva pia oració: que es venguin el senat, que liquidin les diputacions, que esbandeixin alguns ministeris, que es fonguin un grapat d’Agències estatals, que alliberin un munt d’empreses públiques, i que nosaltres rebem el que ens toqui, ni un cèntim més, però la mula, ni que sigui per aquesta vegada, que ho sigui un altre.
