Algun dia els historiadors posaran negre sobre blanc el que ha passat en aquesta jornada confusa. Però una cosa està clara, els mediadors -sigui el lehendakari o el primer secretari del PSC- han estat enganyats pel govern del PP, que no estava realment interessat en cap negociació. Els dirigents del PNB, tan hàbils negociant, en aquest cas van traslladar una oferta mentidera, una pura estratagema per intentar enganyar el Govern català i aconseguir-ne una rendició preventiva. Per això la sonda de les eleccions anticipades no només ha deixat al descobert un frau gegantí, sinó que ha evidenciat la inevitabilitat de la declaració d’independència.
Deixar el país a mercè de l’article 155 -amb dues persones a la presó i les institucions amenaçades per un compte enrere- hauria estat una irresponsabilitat, més encara tenint en compte que convocar unes eleccions autonòmiques hauria generat una divisió a l’interior de l’independentisme que hagués comportat la substitució del conjunt dels lideratges del país. Les elits de Madrid volen acabar amb l’autogovern dels catalans, de la mateixa manera que van destruir les institucions del 1714, la Mancomunitat del 1923 i la Generalitat republicana del 1939.
Ara toca a les nostres generacions defensar, democràticament i des del carrer, la República Catalana que van proclamar, amb un vot tossut, els més de dos milions de persones que van ser amenaçades i apallissades l’U d’Octubre. Endarrera aquesta gent. El dia és avui.
