Sí que es pot comparar

"Els que entonen aquesta cançoneta són els mateixos que comparen Junqueras amb Mandela o rebutgen la DUI per por que Espanya faci de nosaltres una pel·li del Tarantino"

Igual que va passar amb les revoltes de Hong Kong, l'independentisme veu amb bons ulls les enfurismades revoltes dels Estats Units. Fins i tot els d'allà dalt, els mateixos que fa uns mesos van enviar els Mossos a estomacar els catalans que protestaven contra la sentència, fins i tot aquests, ara s'han posat de part dels manifestants. Tothom sembla estar-hi d'acord: els negres són trepitjats i fan bé de lluitar pels seus drets.

A Twitter, això sí, hi ha hagut debat. Com és natural, alguns independentistes van començar a dir que la contundència d'aquesta revolta social, l'actitud des de la qual s'encara, és un exemple que els catalans hauríem de seguir. Penso en el discurs que tant ha corregut de l'activista Tamika Mallori. En gest i paraula, el seu discurs baixa com una riuada inevitable, invencible. Sense matisos, planta cara als poderosos però també als equidistants, deixant clar que els americans que no estiguin amb els negres estaran en contra dels negres.

Davant d'aquests emmirallaments, de seguida van sortir tuitaires a dir que "no es pot comparar". Que no es pot comparar la lluita dels afroamericans amb la lluita dels catalans. Aquestes veus, que han arribat sobretot de l'entorn d'ERC, vénen a dir que la nostra lluita és menys important que la dels negres perquè no se'ns maltracta tant, i que per tant és natural que ells reaccionin de manera més contundent que nosaltres. És a dir, vénen a dir que Espanya no ens fa prou mal perquè puguem aspirar a tal admirable demostració de dignitat i força.

És curiós que, els que entonen aquesta cançoneta, són els mateixos que comparen Junqueras amb Mandela o que rebutgen la DUI per por que Espanya faci de nosaltres una pel·li del Tarantino. En què quedem? Espanya està disposada a destrossar-nos o Espanya és un enemic que molts altres, com els afroamericans, voldrien?

 

Devaluar la importància de la teva lluita per justificar la teva submissió, no només és patètic sinó que és la millor manera de perdre sempre. Qualsevol lluita per un dret fonamental es pot comparar amb la lluita dels catalans per la seva independència. Bàsicament, perquè davant de qualsevol tipus d'abús, només hi ha dues opcions possibles: acceptar-lo o no acceptar-lo.

 

Comentaris