Per casualitats de la vida que ara no venen el cas el passat dissabte vaig compartir breument unes copes de vi amb un alt càrrec de confiança del govern de la Generalitat (sector CDC). No ens coneixíem però ens van presentar com a periodista i polític i, és clar, la conversa va acabar anat a l’actualitat. L’home en qüestió (nom del qual vull recordar) m’evidenciava la preocupació del Govern per l’estira-i-arronsa de la CUP respecte els pressupostos. No recordo les paraules textuals (era ja el final del sopar…) però em va quedar clar que, per dir-ho sense embuts, estaven una mica cagats/emprenyats pel comportament de la CUP en aquest afer.
Jo em vaig fer una mica el xulo i després d’una dissertació no sé si gaire encertada li vaig venir a dir que tot plegat acabaria bé. Bé pel Govern, s’entén. No sé com però bé. El motiu és més senzill del que sembla… Tant a la CUP com a Junts pel Sí els convé tenir uns nous pressupostos. Ras i curt. I espero no haver-me d’empassar l’article que últimament tinc bona ratxa de prediccions.
Anem a la lletra de l’acord. “A efectes de garantir l’estabilitat parlamentària i enfortir l’acció de govern durant aquesta legislatura, la CUP-Crida Constituent es compromet a no votar en cap cas en el mateix sentit que els grups parlamentaris contraris al procés i/o el dret a decidir quan estigui en risc l’esmentada estabilitat”. Cal recordar que, segons va aprovar en assemblea fa un parell de setmanes, la CUP es vol “deslliurar” d’aquest text però no crec que la cosa arribi tan lluny com per votar (amb PP i C’s) en contra d’uns pressupostos. Uns números que, com bé li recordava el vicepresident Junqueras a la Mònica Terribas, amplien en gairebé 900 milions d’euros les partides en polítiques socials. Un titular que, sense entrar en detalls, li ha quedat la mar de bé i serveix com a arma llancívola per fer veure als seus que això és així per fer contents als diputats de la CUP i a la vegada marcar perfil esquerranós.
Però la veritat és que en aquesta afirmació rau el quid de la qüestió. Votant que no la CUP estaria sent “còmplice” de la pròrroga d’uns pressupostos que ni li agraden. Uns pressupostos en els quals no ha pogut incidir. En canvi, només baixant una mica el to i posant-se a negociar guanyaria molt més. En diners cap a partides que s’ampliarien i en un teòric pas endavant cap a la independència/ruptura (estructures d’estat i tal).
Puc entendre perfectament la gesticulació. Ho fan tots. S’ha de tenir en compte que la CUP beu (i treu vots) de dos sectors/ànimes que no sempre coincideixen. Per un costat hi els que no confien en que CDC portarà Catalunya a la independència i volen una “assegurança” diguem-ne més radical. I per l’altre costat hi ha els que defensen que sense deslliurar-se del capitalisme i la Unió Europea no hi haurà un independència real. Ja va quedar clar que fer feliç a tota la parròquia cupaire a la vegada no és gens fàcil. Ara bé, arribat el punt final, el moment on has de prendre una decisió que pot suposar un pas endavant o provocar un pas enrere estic convençut que la CUP optarà per l’opció que signifiqui quedar-se més lluny de l’autonomisme espanyol.
I si no em menjaré aquest article. I tindrem un govern amb problemes seriosos. I el 90% del país odiant la CUP.
