No, no eren pas els de Blanquerna aquesta vegada. Però per la seva actitud, s’hi assemblaven prou. Després de que centenars de ciutadans d’arreu del país es van concentrar per defensar els col·legis electorals, alguns fent-hi nit, els piolins amb cascos i uniformes blaus, assistits manu militari per la Guàrdia Civil, van decidir carregar amb tota la ràbia i brutalitat contra una gent que resistia pacíficament en defensa del dret a votar. Cops de porra sense miraments, intimidacions de tota mena, urnes i paperetes segrestades, atacs informàtics, vidres trencats, portes destrossades, bales de goma prohibides, trets a l’aire, gent de totes les edats sagnant… Tanmateix, les meses han estat en marxa i el degoteig de votants va ser constant.
Mentrestant, el Delegat del Govern espanyol Enric Millo compareixia per justificar -amb tota la misèria que requereix tal moment- aquesta repressió brutal. És més: no ha tingut cap escrúpol en assenyalar el Govern català com a responsable. Paraules textuals: “Nos habéis obligado a hacer lo que no queriamos“. La típica frase del maltractador. La Soraya, des de La Moncloa, aplaudia les forces de la repressió. Si, aquesta ha estat la resposta d’un Estat membre de la Unió Europea davant d’una convocatòria profundament democràtica. Una resposta del segle XV a una aspiració democràtica del segle XXI. Han ordenat tota aquesta violència estatal contra el que deien que era un pícnic! Han pagat el preu més alt que es podia pagar per la defensa de la unitat d’Espanya, creuant totes línies vermelles possibles i imaginables. Porres contra vots. L’Estat s’ha despullat del tot i li hem vist la veritable cara. Res tornarà a ser igual. Mai més.
Tot i que les institucions europees segueixen mantenint el seu silenci habitual, les condemnes contundents expressades per part de diverses personalitats europees i mundials no deixen de ser molt rellevants. Des del Primer Ministre de Bèlgica i la Merkel fins a l’escriptora J.K.Rowling, unionista declarada, han fet pública la seva repugna per la brutalitat policial. El mon ens mira, cert. Però tot està a les nostres mans. Ja vindrà l’ajuda quan toca. No estem sols. De fet, no estarem mai sols mentre seguim recolzant-nos els uns als altres com hem fet aquests dies. No hem fet ni fem res malfet. El món sencer ha vist qui eren la gent pacífica i qui eren els violents. Després d’aquesta intervenció policial del tot injustificada i injustificable, qui ha deixat de ser un interlocutor vàlid és el Govern d’Espanya.
Malgrat la tempesta, la democràcia no s’ha aturat. La gent ha seguit acudint pacíficament a les urnes i protegint els punts de votació. He vist gent organitzant-se per deixar votar primer els més grans i les dones embarassades. Avis i àvies votant entre llàgrimes. Aplaudiments a cada vot depositat. Joves fent pinya. Pagesos fent servir els seus tractors com a baluards. Bombers fent cadenes humanes. Mossos encarant-se a la Guàrdia Civil per protegir a ciutadans indefensos. Un ciutadà abraçant un mosso. Mossos plorant. Persones agredides al mati que tornen a votar a la tarda. Malgrat la seva violència, hem mantingut aquella actitud exemplar que ha caracteritzat tantes i tantes vegades la societat civil catalana. No caiguem en la provocació. No oblideu mai que la força de la gent és imparable. Per molts intents de rentar-se les mans, la passivitat dels còmplices davant dels fets d’avui els perseguirà tota la seva vida. Ens en sortirem.
