Porky's a la catalana

"La matança continua perquè continua la supervivència. Els atacs que ha rebut aquesta setmana l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) segueixen aquesta tradició de cosmètic legal"

Qualsevol porc recorda aquesta data: 24 de novembre de 1941. Allò va ser gros. Em va explicar un marrà, ara ja jubilat, que al seu poble van estar una setmana de festa. Heu vist mai tres-cents porcs borratxos i ballant "Paquito el chocolatero" versió King Africa? Eh? Doncs multipliqueu per cent, per mil, per deu mil, per cent mil... Un dia el rumb de la història de la marranada hagués pogut canviar per sempre més. Gràcies, és clar, a Paquito el de el Pardo. Ni que pugui semblar una animalada la dictadura franquista va fer una llei per aturar la matança del porc. D'aquí l'alegria de la porcada de 1941. La llei només permetia matar porcs unes dates determinades, exclusivament a casa, per consum propi i quantitat controlada. Traduït a l'argot xulla vol dir que t'havies de jalar tot el verro. Per tant acabaves com un porc tu també. S'havia tornat el règim ecologista? Patia una porcofília? Antes puerca que rota? No. Tot era molt més senzill. Paquito, que era un chulito, va dir que Espanya era autàrquica. Eh? Eh? Tothom va acabar sabent que volia aquella paraulota: juan palomo-yo-me-lo-guiso-yo-me-lo-como. Vull dir que si només tens patates et fots patates i a recollons que bones són les patates. Espanya només menjava el que tenia. Per tant misèria i més misèria. Fam i més fam. I així creix el mercat negre, l'estraperlo. Per això controlen la matança del porc: perquè la gent no es pugui vendre els pernils, la cansalada, les botifarres... Curiosa paradoxa: salvar el porc per matar a les persones.

"De l'avar i del porc, cap profit fins que és mort", ai el refranyer. La llei franquista mata lentament una de les tradicions més arrelades a la Catalunya rural (i al País Valencià i a Balears)... Vull dir que allò que era social, habitual, costum... van passant poc a poc a fer-se d'amagatotis, clandestinament, amb por, temença. Clar, ara això no té sentit, però aleshores, a banda de ser una font d'ingressos, la importància de la matança era total: ja que era teca per tot l'any (el porc ha estat, és, un dels prínceps de la nostra gastronomia). La cansalada, les llonganisses, els fuets eren el nostre rebost, la nostra nevera. Supervivència.

Ara la matança continua perquè continua la supervivència. Els atacs que ha rebut aquesta setmana l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) segueixen aquesta tradició de cosmètic legal. Els poders espanyols volen regularitzar el nostre costumisme. Il·legalitzar la nostra quotidianitat. Posar lleis a la nostra supervivència. L'ANC, i qualsevol de les entitats de la societat civil, són el nostre rebost de nutrició per la llibertat en aquest procés. I el matador coneix bé el refranyer i sap que igual que de la matança del porc s'aprofita tot, de la matança del català, també.

"La cabra i el porc, no els deixis entrar a l'hort". Esmolen els ganivets somiant un esgüell a trenc d'alba. Hi ha matadors de tota la vida, com Aleix Vidal-Quadras, que ha tornat a endinyar la daga lèxica quan diu que l'estat espanyol hauria d'intervenir "per la força, a més a més força legítima, Catalunya". Matar l'autonomia. Matar-nos políticament, socialment, culturalment. Carnisseria de tota la vida: matem a casa, a domicili i on ens arribin les nostres serres elèctriques.

"Col, porc i dona, tot l'any és bona". També ha esmolat l'eina la periodista Cristina Fallaràs escrivint un article i fent una matança manipuladora contra un article del professor Agustí Colomines. Fallaràs fileteja trilerament a Colomines acusant-lo de matador de mals catalans, quan és Fallaràs la única que clava el punyal i assassina la intel·ligència, la convivència i tot el acabi amb –ència. El món al revés: Tal Fallaràs, tal clavaràs.

"Com més gran és el porc més possibilitats té d'acabar a la cassola". I la dalla de la mort democràtica l'ha fet anar el portaveu del PP al Congrés, Alfonso Alonso, escabetxant que és el mateix "imposar la voluntat per la violència o per les urnes" perquè és igualment "antidemocràtic". Molt bé, xiquet, a mi si m'has de fer alguna cosa fes-me mandonguilles i posa sèpia, que així flirtegem.

Objectiu matança. Primer ens van escamotejar els nostres porcs, ara toca als pagesos. "El pagès que té bon hort viu de l'hort i del porc". I "sense porc i sense pagès no hi ha vida i no hi ha res". I ells saben bé que "a qui no mata porc, ningú li dóna botifarres" i que "porc matat, tot l'any solucionat". Però a pastar fang els refranys i tot plegat. Aquí lo únic important del tema és si el matador ha vist Porky's. Eh? Doncs a mirar-la.

Porky's: Un porc metafòric enceta el gènere de pelis adolescents. Curiosament està ambientada el 1954: any que s'extingeix la raça autòctona del porc català. Al cas. Grup de joves efervescents de baixos volen alliberar-se. Van a Porky's: club nocturn de les marranades. El propietari, el Sr. Porky's no només no els deixa estrenar, perquè argumenta que és il·legal, sinó que els hi fot els quartos, els insulta, humilia, i els tira a la bassa. Revenja. Els joves tornen amb més incandescència als projectils i..... enfonsen tot Porky's a la bassa. Adéu a un món sòrdid, adéu a un món de il·legalitats arbitràries, adéu a un món mentider. I, au, després festa per la independència existencial, sexual i animal. I per què fan això? Doncs perquè els nois ja havien llegit abans La rebel·lió dels animals, de George Orwell. I saben que els règims pseudo democràtics primer et diuen que a la granja "tots els animals són iguals", però la veritat final és una, immutable, matadora: "tots els animals són iguals però alguns animals són més iguals que d'altres". Hi ha vida: hi ha la vida més enllà de la granja, de Porky's i d'Espanya.
 

 
 

Comentaris