De porcs i oques

"No sé pas és a quin sant o santa ens hem d’encomanar perquè després d’aquestes eleccions no hi hagi un altre bloqueig"

Si fan un cop d’ull al santoral, aquest dilluns 11 de novembre és sant Martí. Sant Martí de Tours. Sí, és el meu sant. Però no els ho dic pas perquè m’hàgin de felicitar, a mi o si en troben algun, de martí, no. Més aviat els en parlo perquè és un sant que se’l relaciona amb dos animals, les oques i els porcs. Les oques són aquelles simpàtiques aus que estan dotades d’un sisè sentit especial per detectar allò que no es veu a simple vista. Segons diu la llegenda, en Martí era un home tan humil que no volia distincions ni càrrecs de cap mena i quan se li va oferir el bisbat de la ciutat francesa de Tours, el va rebutjar fins el punt que s’amagava de les autoritats que li feien l’oferiment. Però resulta que mirant de passar desapercebut embolicat amb un capa, unes oques el van delatar i es van posar a cridar deixant al descobert la veritat identitat d’aquell passavolant. Per això, aquest dia a Itàlia, per exemple, ho celebren menjant oca i galetes en forma d’aquest animal. Ara, aquests dies el que es menja és porc. La tradició diu que és aquesta época que es matava el porc. Antigament, la millor època per fer la matança era al novembre perquè era quan calia carn fresca per les celebracions de Nadal i quan les activitats a les granges es veien molt reduïdes havent passat ja l'època de les collites i encarant l’hivern. Ara però, que tenim carn tot l’any, la tradició s’ha desvirtuat. Fruit d’aquestes activitats ens queden frases i dites que perviuen malgrat el pas del temps. Vet-ho aquí la de: “A cada porc li arriba el seu sant Martí” o aquella que diu que “ de porc i de senyor se n’ha de venir de mena.”  Els voldria demanar que féssim un exercici. Aquests adagis i refranys apliquem-los, traslladem-los, a la classe política que aquest diumenge ens torna a convocar a eleccions. N’hi ha algun, tant senyors com senyores candidats, que hagi exhibit maneres? No només bones maneres sinó actitud política, altura de mires, discurs coherent i sensat? O creuen que no n’hi ha cap que en vinc de mena? Que baixen al fang perquè malgrat ser altius precisament no tenen aquest posat senyorívol que els faria més distingits?  Quants dels candidats passaria pel sensible bec d’una oca? La majoria s’han demostrat tan poc honestos i fiables que quedarien en evidència davant d’un detector de mentides tan original i natural com l’olfacte esmolat d’una oca. A quin d’ells creuen que els arribarà el seu sant Martí particular i avui serà sacrificat per les urnes? Sánchez, Ribera, Iglesias? Penseu-hi. És una bona reflexió per fer just un cop hem votat amb els resultats sobre la taula. El que sí que no sé pas és a quin sant o santa ens hem d’encomanar perquè després d’aquestes eleccions no hi hagi un altre bloqueig i sant tornem-hi a votar. 

 
 

Comentaris (1)
Narcís ( quin mot existeix que superi significat de mateixa maldat ? ) Fa 1 mes
Qui pot demanar munt i munt d'anys de presó a proïsme que només ha estat veu de milions de ciutadans demandants de llibertat, llibertat de recordar son passat, llibertat de moure's per sa cultura, llibertat per a parlar llengua de ca pròpia, llibertat per a desempallegar-se de qui el vol mal , llibertat per fer i/o desfer amb llurs rendiments, llibertat per no ser delinquit per estat, estat que no representa gens ni mica, ni poc ni gaire, nació catalana, tot cercant son esfondrament econòm