El president mexicà, Andrés Manuel López Obrador, ha fet una proposta prudent i assenyada. Com diu ell mateix, li és impossible participar en la commemoració del 500 aniversari dels principals esdeveniments de la conquesta espanyola “mentre no s’esclareixi el que és fonamental i s’arribi a un acord de reconciliació“. Demana que es constitueixi un grup d’estudi i que Mèxic, Espanya i el Vaticà puguin acordar i redactar “una relatoria del que va passar“.
Ha dit relatoria? L’Espanya eterna -és a dir, tota menys Podemos- ha saltat en bloc per insultar el president mexicà, tractant-lo amb una barreja de menyspreu moral i acusacions de traïdoria pels seus cognoms espanyols. El ministre Borrell (el de “van matar quatre indis”) ha dit que el rei d’Espanya no es disculparà pel que van fer els seus avantpassats (encara que ell en conservi els privilegis) i les xarxes més ultres han vomitat supremacisme contra els asteques amb gran utilització de la paraula “taparrabos”. Por el Imperio hacia Vox.
Si a Martín Villa o Billy el Niño no els dona la gana de disculpar-se pels seus crims personals, és inimaginable que l’Estat es disculpi pels grans genocides que el van perpetuar. Ara és el president mexicà qui ha tastat la intolerància, el menyspreu colonial i el volcà de mentides que genera el nacionalisme espanyol. Mèxic, aquell país admirable que va acollir tants catalans que fugien dels descendents ideològics d’Hernán Cortés.
