Crec que va ser Herbert Hoover, president dels Estats Units durant la Gran Depressió, qui va advertir que de les cendres de la guerra mundial en sorgirien dues grans ideologies enfrontades: l’individualisme nord-americà i una única filosofia europea que havia derivat en dues doctrines diferents però amb punts de connexió, el paternalisme i el socialisme. El pobre home no serà recordat com un gran president, sobretot per la seva incapacitat de fer front a la crisi econòmica sorgida amb el crac del 29, però aquesta idea del paternalisme retrata molt bé un problema que tenim a casa nostra.
Mentre que des de la fi del comunisme el liberalisme guanya terreny arreu del món, a Catalunya la política continua segrestada per una mena de despotisme il·lustrat. Tot per al poble però sense el poble. El pujolisme va fer-ne bandera, d’aquesta manera de fer, però han passat els anys i Catalunya hauria de créixer políticament i eradicar aquest paternalisme més propi del segle passat.
En només uns dies n’hem tingut dos exemples. D’una banda, el candidat i president de CiU, Artur Mas, considera que el país no està madur per a encarar un procés cap a la independència. Però mentre ho diu, centenars de milers de persones es mobilitizen en el sentit contrari al seu punt de vista. Ahir mateix, milers i milers de famílies de la base electoral convergent van demostrar prou maduresa com per votar en una consulta que no és legal, però sí que és política. Si això no és maduresa ideològica, ja em diran.
El segon exemple és més insòlit i, en la mesura que afecta el govern, força més preocupant. El conseller d’Economia, Antoni Castells, es nega a declarar davant la comissió parlamentària que investiga el cas hotel del Palau. Diu que els contribuents, és a dir els amos de l’edifici d’habitatges que va ser requalificat a equipaments, no hem de patir. Assegura que tot va ser transparent i legal. Molt bé. És probable que sigui així. I doncs per què no vol explicar-ho bé en comissió? Si tot és net i transparent, quin problema hi ha? És que potser els ciutadans som incapaços d’entendre les seves explicacions i en tenim prou amb uns copets a l’esquena? Des d’una òptica racional i lògica, la seva actitud no té cap sentit. Un altre expresident nord-americà, Ronald Reagan, va fer cèlebre una cita que s’escau avui perfectament: “confia, però verifica”.
