Política exterior

Una de les característiques que defineix un país és la reva relació amb la restat d’estats i nacions. Això és especialment important quan no s’està sustentat en el reconeixement institucional i, per tant, s’ha de guanyar el crèdit dia a dia. Catalunya fa temps que té consciència de la importància política i econòmica de la seva projecció internacional. Actualment aquesta és una responsabilitat que recau en el vicepresident del govern, que en té les competències. L’últim i lamentable episodi de la nostra política exterior ha estat anar a demanar al govern del Senegal que obri un consolat a Barcelona, provocant la indignació de la cònsol i l’estupor del govern senegalès. No ajudarà gaire a desfer l’embolic acusar al govern del Senegal de ser el responsable de desconèixer qui ostenta la seva representació a la capital de Catalunya. El crèdit que costa tant de guanyar es pot perdre en un moment quan es cometen errors d’aquesta dimensió. Per veure l’efecte que fem anant pel món d’aquesta manera només hauríem de pensar què en diríem si el cas hagués estat a la inversa. El mínim que cal exigir a la nostre “diplomàcia” és que no ens deixi en ridícul, que sinó val més quedar-se a casa.