Comicis rere comicis, estem veient com el republicanisme català no para de créixer a tots els nivells institucionals. I això malgrat la repressió ferotge, la coacció i l’escapçament dels seus líders polítics. És molt important saber d’on venim per entendre el present i encarar de la millor manera el futur. Una de les particularitats de les situacions d’excepcionalitat és que fan aflorar les veritables ànimes dels diferents actors polítics i socials. Pel que fa a l’aritmètica, les eleccions municipals han deixat escenaris força fragmentats, en particular a les grans ciutats metropolitanes, la qual cosa posa en relleu la diversitat ideològica que hi ha al país i obliga en certa mesura les forces guanyadores a buscar governs transversals d’ampli consens.
Des d’una perspectiva republicana, la prioritat és atendre a les necessitats de tots els ciutadans. En efecte, l’objectiu de qualsevol govern és prendre decisions en favor del bé comú, del benestar ciutadà i del progrés social. Lamentablement, estem vivint un període on sembla que els drets fonamentals, els drets socials i les llibertats individuals no només estan posats en dubte, sinó que estan sent combatuts amb polítiques conservadores tant des de la dreta com des de l’esquerra. I aquesta és una dinàmica molt negativa que obstrueix el progrés social. El republicanisme català ha de ser el màxim d’ambiciós pel que fa a la defensa dels drets humans. Aquesta és l’única bandera que ens portarà a la plena llibertat. El que fa millor o pitjor una nació no són els seus símbols, sinó l’actitud dels ciutadans i de les institucions públiques envers els més vulnerables.
Crec que tots estarem d’acord en el fet que la construcció republicana comença als municipis. Des de baix. Del poble pel poble. I no hi ha res més cert que això. Potser la conjuntura no és la que voldríem, però és relativament positiva. Fer política sota un clima de repressió mai és el millor escenari. Malgrat això, els regidors i regidores d’aquest país tenen la responsabilitat de trobar solucions als problemes més difícils. Això vol dir que les forces republicanes han de buscar la màxima transversalitat a l’hora de governar. Hem de passar de la política de blocs a la política de consensos. De la política “en contra de” a la política “a favor de”. Només d’aquesta manera les institucions poden convertir-se en el reflex de la societat que representen. I això s’ha de plasmar ja en aquesta fase de negociacions i pactes.
En definitiva, és des de la generositat, la solidaritat, el respecte, el foment de la participació ciutadana i de la pau social, però també des de la defensa aferrissada de la llibertat d’expressió i de pensament, que podrem posar les bases d’una societat més lliure, més justa i més humana. Catalunya i els seus municipis han de ser la punta de llança de la transformació social que necessita el país. Alguns dels eixos comuns que han de vertebrar aquesta transformació social són les polítiques d’habitatge, la transició digital, la dinamització del món rural i la declaració d’un estat d’emergència climàtica. Em sembla que fer nostres aquestes qüestions urgents és el millor servei que es pot fer a la ciutadania.
