D, de Democràcia; “Hi haurà qui digui que la democràcia és la veritable forma de la política. D’altres, fins i tot, diran que és la política o que és clarament i sempre un sistema de govern, un valor o una activitat superior a la política. Però la política ha de ser defensada fins i tot de la democràcia, com a mínim perquè qualsevol idea clara i pràctica ha de ser defensada davant a vaguetats i imprecisions” (Bernard Crick, En defensa de la política)
Bernard Crick defensa la política per sobre de totes les coses. Un fet força inusual en els temps que corren… Aquest catedràtic de Ciència Política, format a la London School of Economics i a la Universitat de Harvard, és de l’opinió que la democràcia, per molt que li vulguem donar el significat més favorable que pugui tenir, com el de llibertat, debat, oposició o govern popular, segueix sent només una forma de política. I afegeix que encara la que la democràcia sigui compatible amb la política, en moltes ocasions la política necessita ser protegida de les reivindicacions d’exclusivitat de determinades accepcions de la democràcia.
CONSULTES INDEPENDENTISTES. Falta menys d’una setmana perquè se celebrin les consultes sobre la independència en més de 160 municipis de tot Catalunya. Aquest és un exemple de llibertat que ens ha donat la nostra jove democràcia. Llegia ahir al diari AVUI, un article del Lluís Bou, sobre Groenlàndia. Diu que, des de fa ben poc temps, a l’illa del fred disposen d’un estatut d’autonomia que reconeix l’autodeterminació, després que el 75% dels seus ciutadans hi votessin favorablement en una consulta no vinculant. Dinamarca, més lluny de veure-ho com una amenaça, ha acceptat la voluntat dels seus ciutadans perquè, per sobre de tot, prioritza el debat democràtic de les idees. La nostra jove democràcia ens dóna llibertat. Sí. Però aquesta llibertat s’aprima cada vegada que es recorre a la Constitució com l’excusa perfecte per a limitar els drets. Aquest és el cas de les consultes independentistes. Després de l’experiència d’Arenys de Munt, els organitzadors han hagut de fer mans i mànigues perquè les consultes es puguin celebrar sense que l’advocat de l’Estat hi trobi cap pega. Com diu Bernard, la política necessita ser protegida de determinades democràcies.
REFORMA CONSTITUCIONAL. Evidentment, tots els problemes legals que intenten fintar els organitzadors de les consultes provenen d’una lectura excessivament restrictiva de la Constitució, la gran carta magna que Espanya es va dotar ara fa 31 anys. Una Constitució on tothom hi havia de ser representat. Més de 30 anys després veiem que aquesta Constitució tenia tot el sentit del món a finals dels anys setanta però s’ha quedat antiquada, vella, mig gastada i a punt de desfer-se. Zapatero ha dit que ara no és moment d’afrontar la seva reforma. I, jo, en part, me n’alegro perquè com se sol dir… val més boig conegut que savi per conèixer. A ningú se li escapa que en el mateix moment que es comenci a tocar la llei de lleis, qui hi sortirà perdent som els que apostem per més llibertat democràtica.
