Sempre esternudo de tres en tres. Una, dues o tres vegades seguides, però sempre en grups de 3. És a dir, em poden venir 3,6, 9 o 12 esternuts, però mai 4, 7 o 16. Esternudar (sigui de tres en tres, o d’un en un) és incontrolable. Veus que ve, i no ho pots frenar. Esternuden els nens, els pares i els avis. Els metges, les cambreres i els polítics. Esternudar no està prohibit enlloc ni a ningú, però en canvi és difícil imaginar-se coses menys desafortunades en els moments més inoportuns que un esternut . És clar que com un esternut que es cola enmig d’un silenci, o un intrús que es cola en una festa, a vegades hi ha un grapat de coses que s’entremeten en el que a tu et sembla, el pitjor de tots els moments. Són pensaments, somnis, persones, idees, obsessions que es colen dins teu sense avisar i que com l’al•lèrgia al pol•len, costen d’aturar.
- CA
