Mentre, 24 hores abans, el Congreso de los Diputados votava una comissió d’investigació sobre les actuacions del ministre Fernández Diaz, el president Puigdemont feia ús d’un dels mecanismes més demòcrates per avaluar la gestió d’un govern: la moció de confiança.
M’aventuro a dir, des d’un punt de vista personal, que aquesta moció ha de tirar endavant amb els pressupostos -tenint en compte que han de tenir el consens cupaire-. La unitat ha de prevaldre, els pressupostos no poden ser un obstacle per mantenir el rumb cap a la República catalana. Els 72 diputats formen un tot, plural, divers i amb moltes sensibilitats. És la seva obligació arribar a acords, ja que el país no espera cap altra cosa.
La unitat parlamentària ha de facilitar totes les vies per proclamar la independència, i aquesta s’ha de fer amb el màxim consens possible i fent ús dels mecanismes més adequats. El referèndum n’és un, i a Súmate, que vàrem néixer reclamant el dret a decidir dels catalans, l’abracem per fer possible la República catalana.
Des del 27S ençà, alguns s’havien entestat a basar la seva argumentació en sumes i restes de vots on CSQP jugava un rol sense determinar. Fet que va portar al senyor Rabell a cridar l’atenció sobre aquesta apropiació indeguda de vots.
El referèndum serà el moment de comptar vots, ara sí. Vots que diguin sí o no a la República. I aquest cop no podrà ser qualificat de costellada, berenar entre amics o suflé. Aquest cop serà vinculant, amb tots els requisits d’un referèndum autèntic. Aquest cop anirà de vots i no d’escons, serà una pregunta clara i sense ambigüitats.
Sabem que no els agrada allò que proposa el president, buscaran excuses i ens recordaran l’article 2 de la Constitució. Del que no parlaran, com no han volgut parlar mai, és del Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos. Un Pacte que forma part de l’ordenament intern espanyol (article 96.1 de la Constitució Espanyola). El citat Pacte, en el seu article 1 ja reconeix que “Todos los pueblos tienen derecho de libre determinación ….”. Si algú té dubtes, pot consultar el BOE nombre 103, de 30 d’abril de 1977.
Tranquil·litzem a tots els qui tant han insistit en comptar vots per menystenir la majoria absoluta parlamentària. Per fi arriba l’hora de fer-ho. Podran comptar els vots favorables a la independència i els contraris. És possible que, vist el resultat, tampoc no els hi agradi això. Què hi farem!. Però podran comptar vots.
