PODER ÉS SABER

De ben poc servirà la llei del "dret a saber" per a aquells que, ingènuament, creiem en el poder de la informació, de la veritat i en el dret de poder escollir lliurement i amb totes les cartes descobertes qui ens mana, en què es gasten els nostres diners i com gestionen el poder que en ell deleguem"

Vés a saber, qui sap, no sé què, no sé com, no sé qui, no sé quan, no sé perquè, no se sap mai... En teoria, aquesta mena d'expressions haurien de veure's reduïdes de manera considerable a partir de demà, dia en què està prevista l'aprovació del projecte de llei que regularà el "dret a saber" de tots els ciutadans davant l'Administració. Aquesta llei pretén garantir a qualsevol persona que ho vulgui poder accedir a informacions referents a decisions, fets o accions desenvolupades per qualsevol estament (estatal, autonòmic o municipal) així com qualsevol persona, entitat o empresa amb activitats de caràcter públic.

És trist que una cosa tan fonamental s'hagi de regular per llei, diran uns. Ja era hora, diran altres, que el Govern espanyol es posés a l'altura democràtica de països com Alemanya, el Regne Unit o els Estats Units, on fa anys que aquestes garanties estan regulades per llei; però si comences a llegir les excepcions de la norma espanyola te n'adones que la utopia seguirà sent quimera. Hermetisme absolut en matèries com seguretat, defensa, política exterior o informacions que vulnerin el dret a la intimitat. Fins aquí correcte, però el vel s'estén fins al Parlament i al Poder Judicial, on prevaldran les normes ja establertes sobre aquests estaments. Ja hi som pel tros.

De què servirà aquesta llei si no permet tenir el dret i la llibertat de saber què passa realment entre les parets del Congrés dels Diputats, del Tribunal Constitucional, de fer sortir a la llum les balances fiscals o de saber els canvis de cromos i favors entre polítics de diferents partits? De ben poc servirà la llei del "dret a saber" per a aquells que, ingènuament, creiem en el poder de la informació, de la veritat i en el dret de poder escollir lliurement i amb totes les cartes descobertes qui ens mana, en què es gasten els nostres diners i com gestionen el poder que en ell deleguem.

I a partir d'aquí us proposo un joc. Des de quan sabien la Generalitat de Catalunya o l'Ajuntament de Barcelona què estava passant al Palau de la Música? Aquesta és la meva pregunta (de fàcil solució). Ara us toca a vosaltres. Fem una llista tan llarga de preguntes com sigui possible a veure a quantes ens denegarien la resposta.

 
 

Comentaris