L’estat de la fam i la pobresa mundial l’any passat ens deixà les següents xifres més rellevants: a dia d’avui, el nostre món alberga a 6550 milions de persones, aproximadament 5100 milions de les quals viuen en països en vies de desenvolupament; més de 1000 milions d’habitants del planeta viuen per sota de la línia de pobresa internacional al guanyar menys de 1 dòlar al dia en paritat de poder adquisitiu, el que suposa si fa no fa 1/6 part de la població mundial; la quantitat de crisis alimentàries a tot el món han augmentat des de 1980 d’un promig de 15 a un de 30 per any; des de 1992 les crisis alimentàries causades per l’home han ascendit a més del doble, aproximadament d’un 15 per cent a més del 35; i pràcticament la meitat de les morts de nens menors de 5 anys ocorren a l’Àfrica subsahariana, on el ritme del progrés ha disminuït considerablement degut als seus fràgils sistemes de salut, als conflictes i a la SIDA.
La fam es manifesta de diverses maneres a banda de la inanició i la gana. La majoria de les persones pobres que lluiten contra la fam han de fer front a la desnutrició crònica i deficiències vitamíniques o de minerals, la qual cosa deté el creixement i causa debilitat i major vulnerabilitat enfront les malalties. Uns 1000 milions de persones al món pateixen fam, trobant-se’n més de 900 milions d’aquestes als països menys desenvolupats i a les zones rurals. Cada dia pràcticament 16.000 nens moren de causes relacionades amb la fam. I la mala nutrició i les deficiències calòriques provoquen que quasi 1 de cada 3 persones mori prematurament o quedi minusvàlida. La fam és la forma més extrema de pobresa, ja que els individus o famílies no tenen diners per a cobrir les seves necessitats bàsiques d’alimentació. Als pobres els resulta molt difícil obtenir aliments adequats i nutritius per a les seves famílies i per a ells mateixos. I no arriben a consumir la quantitat mínima de calories essencials per a gaudir de bona salut i un creixement ple, que en el cas d’un adult és d’aproximadament 2100 calories cada dia i en el dels nens d’unes 1500. 1100 milions de persones no tenen accés a l’aigua potable, sobretot les que viuen al camp, i 4 de cada 10 persones no té accés a serveis sanitaris. Les malalties causades per aigua no potable i falta d’higiene es cobren les vides de 1,8 milions de nens a l’any, i malmeten seriosament la salut i el desenvolupament de molts altres milions més. Les quatre malalties infantils més comunes són: la diarrea, les malalties respiratòries agudes, la malària i el xarampió. Totes aquestes malalties es poden prevenir i tractar. No obstant, la pobresa obstaculitza l’habilitat dels pares per accedir a la immunització i als medicaments. La desnutrició crònica combinada amb un tractament insuficient augmenta enormement el risc de mort d’un nen. I més de la meitat dels llits dels hospitals dels països subdesenvolupats estan ocupats per persones que pateixen malalties que es poden prevenir i que són causades per la falta d’aigua potable i d’higiene. Finalment, dir que uns 33 milions de persones al planeta viuen amb el virus de la SIDA, de les quals 2 milions són nens, i que augmenta cada any el nombre total de casos en 2,5 milions, dels quals 2,1 acaben trobant la mort.
Aquestes xifres – ja crues de per sí, però que cal tenir en ment – sense ser comparades i posades al costat d’altres que, a allò que en diem el primer món, ens resultin més familiars, no són moltes vegades prou impactants i mereixedores de la nostra atenció. Deixo jutjar a cadascú, en l’època de l’any o molts som capaços de replantejar-nos punts de vista i actituds lluny del frenesí quotidià i responsabilitats variades, l’absurd que representa que un sol club de futbol posi sobre la taula en una sola temporada 1/10 part dels diners que farien falta, segons l’organització “Acció contra la fam”, per a acabar amb la desnutrició aguda en la seva fase més severa. Ni més ni menys que 300 milions d’euros està disposat a gastar-se el Sr. Florentino Pérez aquest estiu per al primer equip del Reial Madrid. I el nostre estimat Barça, després de criticar actituds imperialistes i prepotents com les blanques, en segueix l’estela.
