El pla B

"A la casa independentista no hi ha estratègia compartida, sinó lluites partidistes per l’hegemonia amb la vista posada en unes eleccions ja anunciades"

La trobada entre presidents a Palau ha passat sense pena ni glòria, com un mer tràmit. Ha estat discreta, sense gaire soroll, tant poc que, per no haver-hi, no hi ha hagut ni crida a la mobilització massiva, com sí hi va haver durant aquell consell de ministres a la llotja de mar que ens va regalar un nou nom, imposat, per l’aeroport. Al meu entendre, calia sortir al carrer, era necessari, ni que fos per dir: ei, som aquí, venim de l’1 d’octubre, i no acceptarem ni jocs de mans trilers ni taules que s’eternitzen per no dur enlloc més que al punt inicial, el del desencontre i l’absència de diàleg sincer. I és que, a porta tancada i sense un mediador internacional que certifiqui que les declaracions de bona voluntat es materialitzen en alguna cosa, és la nostra obligació ser escèptics, que la retòrica política ja ens la coneixem.

Sembla que ens felicitem, cofois, de la suposada victòria d’obrir aquesta via negociadora, quan això és més aviat l’evidència que hem acceptat, com a poble, que, per ara, renunciem a la independència, i que ens limitem a demandes autonomistes i a l’amnistia dels presos polítics. Sembla que, com a molt, es parlarà d’això, i no immediatament, no, sinó que ja ens avancen, a banda i banda de la taula, que això anirà per llarg. Hem trigat dos anys en poder seure amb els del 155, perquè ells mai han volgut, tot per a que ens diguin que la nostra gran victòria és el reconeixement mutu i la voluntat d’avançar. I no, la nostra gran victòria es diu 1 d’octubre. Inici i final de tota negociació.

Si la independència és la proposta de màxims, el referèndum d’autodeterminació és la proposta de mínims. Si la llibertat immediata dels presos i preses polítics i l’arxivament dels centenars de causes judicials obertes contra independentistes és allò que voldríem, l’amnistia és el mínim gest per començar a parlar, per demostrar que sí, que hi ha voluntat d’arribar a algun punt d’acord. I sembla que no, que d’això no se’n parlarà gaire.

El problema de tot plegat és que ara volen dialogar sabent que la posició de força la tenen ells. A la casa independentista no hi ha estratègia compartida, sinó lluites partidistes per l’hegemonia amb la vista posada en unes eleccions ja anunciades i que signifiquen poc més que la constatació del fracàs del Govern de la restitució per la constitució dels darrers dos anys. Sumem-hi el coma induït de la mobilització popular massiva i la perillosa deriva d’una ANC que, de tant crítica amb els partits, està fent partidisme en lloc de teixir unitat popular, bastir estratègies compartides i tirar del carro per fer avançar als polítics mandrosament asseguts en cadires autonomistes i nostàlgics d’aquell peix al cove amb el que vivíem ben tranquils.

 

Oportunitats pel diàleg, totes. Ara bé, esperança poca, memòria històrica molta i contradiccions les justes, que no caldria fer el ridícul amb allò de menjar-nos gripaus i a sobre dir equidistantment que estan molt bons. Aquí no hi pot haver ni monarquia republicana ni autonomia autodeterminista, perquè, ja em perdonareu però, a missa i repicant, ho diu la dita popular, no s’hi pot estar.

Per tot això cal un pla B. Per responsabilitat, per lleialtat, per transparència, per honestedat, per continuar si fracassem un cop més, per no enganyar més a la gent, pels que ja no hi són i pels que hi seran, pels represaliats i represaliades, pels ulls perduts amb pilotes de goma, pels encara detinguts per protestar, per no regalar la victòria per incompareixença i deixadesa de funcions. Cal un pla B, per dignitat republicana. Mentre dialoguem amb ells, fem-ho també entre nosaltres, perquè quan ja no tinguem res més a dir-los-hi, caldrà tornar irremeiablement a vies que avui semblen aparcades, i aquestes són el nostre únic pla B.

 

Comentaris (9)
Basset Fa 12 dies
Jo, que no sóc ni convergent ni mística, només veig, des de la distància, un plan que ens està donant victòries: el plan de l'advocat Boye. Ës per això que l'estat opressor es disposa a destruir-lo. És per això que a les properes eleccions ens convé que guanyen els que segueixen el pla Boye, l'únic que manté viva la dignitat i la resistència. VCLl II*II
Endavant Fa 13 dies
Totalment d'acord amb l'article. Ara que tothom s'ha tret les caretes, perquè no els independentistes de base, els que vàrem anar a votar l'1 O, tu Mireia, residus de ANC, Omnium, Junts x Cat, tots aquells que creiem que s'ha de seguir endavant amb l'autodeterminació desobeint, ja que és la única via, perquè no feu una llista única, sota el nom que sigui i sense enganys. És l'hora de llistes transversals i obertes!!
Maite Fa 13 dies
Estas elecciones no sé a quién a votar. Ya no me generan la confianza ni erc por lo de Tarda blanqueando trifachito de colau ni jxcat por regalar dip a trifachito de PPsoe.
Pere Fa 13 dies
El presidente del gobierno de España acepta reunirse, dialogar, concretar puntos...y siguen energúmenos centrándose solo en la independencia, en el "destino del pueblo", el referéndum...Pues mira no, si los independentistas no lo han hecho en 800 años no lo van a hacer ahora en una de las democracias más avanzadas del mundo. No podrán robar el derecho de autodeterminación de España y sólo están creando más nacionalistas, cuando el nacionalismo es algo asqueroso.
No dignitat republicana Fa 13 dies
dignitat catalana!!!
L'unic pla B es... Fa 13 dies
que el mes de dos milions d'independestistes votem a partits independentistes. No ès tant difícil, i arribat al punt on estem ara mateix , ja sabem qui son indepes de veritat i qui son autonomistes peixcovistes disfresats d'indepes.
Gonzalo Fa 13 dies
No estáis en disposición de exigir nada. Y nada es nada. Así que dos piedras, y circulen.....
Novetats Fa 13 dies
Un pla B de la ciutadania requereix nous liders. Un pla B de les institucions vol . estratègia acordada entre partits. De moment continuem sentint més crítica que iniciatives.
Espectador Fa 14 dies
Els polítics catalans ja han demostrat ampliament que no serveixen per rés ,malgrat aixó els segui votant massivament.Perqué han de canviar ?
OC Fa 13 dies
Cambiaran solo cuando aparezca un partido independentista capaz y valiente que les haga peligrar sus sillas. Hace unos años atras cambiaron (en apariencia), porque si no lo hacian Reagrupament y Solidaritat les hubiesen pasado por encima.
Joan Fa 12 dies
Hi ha por i refugi en el partidisme. L'Estat ha castigat ferotgement la dissidència i tots estem més o menys atemorits (i cansats). Tanmateix per dignitat (mereixer-se respectat) ens posarem d'acord i continuarem junts construint la República; no en tinc cap dubte...