Molts no ho haguessin imaginat -ni volgut- mai, però cada cop costa més distingir el PP i Cs del PSOE. El president espanyol està demostrant que, més enllà de l’esquer d’apropar els presos polítics, no té absolutament cap proposta ni projecte polític per a Catalunya. I no només això, segueix la mateixa estratègia que l’anterior govern de Mariano Rajoy. Pedro Sánchez ho ha dit claríssimament aquest dimarts, quan ha tancat files amb Pablo Llarena i ha constatat que la defensa del jutge del Tribunal Suprem és “una qüestió d’Estat”.
A més, la Fiscalia obre diligències amb l’objectiu d’investigar els Mossos d’Esquadra per la identificació de persones que retiraven llaços grocs en diversos municipis del país. I encara més: el seu ministre d’Interior s’escapa de donar explicacions sobre els incidents contra independentistes amb policies de paisà involucrats. Són PP i Ciutadans els que eviten que Fernando Grande-Marlaska parli, per exemple, sobre l’agressió que va patir el fotoperiodista Jordi Borràs per part d’un policia espanyol. A dia d’avui res no se’n sap sobre aquest greu incident i l’agent continua fent la seva feina tan tranquil. Així les coses, no resulta gaire tranquil·litzador que s’investigui els Mossos per fer la seva feina i, en canvi, no passi res quan un policia estatal agredeix un ciutadà per la seva ideologia.
Faria bé el PSOE de posar-se les piles i començar a actuar com un partit progressista, també en allò que afecta a Catalunya, perquè en la competició amb el centre-dreta té totes les de perdre. O es que pensen els socialistes que per a dos milions de catalans, com a mínim, n’hi ha prou amb acostar els presos polítics a Catalunya? O es que potser en tenen prou amb la idea ridícula de convocar un Consell de Ministres a Barcelona? S’equivoquen si creuen que n’hi ha prou combatent l’única part del franquisme que estava morta, que és el propi Franco. Quin viatge més curt, PSOE.
