Pessigolles

"Més que calenta, la tardor, trobo que serà avorrida i reiterativa. Si no és que s'està disposat a desobeir"

Quan ens les fan, les pessigolles, sovint ens fan riure tot i que, de vegades, molesten. No en va, l'expressió buscar les pessigolles a algú té aquest sentit: molestar, importunar, fer sentir incòmode, fins i tot, fer enfadar a l'altre. En canvi, si s'hi fixen és impossible, o gairebé, fer-se pessigolles a un mateix. Pot semblar una ximpleria, però segur que alguna vegada ho han intentat i no han pogut provocar aquesta sensació molesta i divertida al mateix temps que fa que no puguis parar de riure. L'altre dia vaig llegir perqué no ens en podem fer, de pessigolles. Resulta que com que el nostre cervell ja ho sap que et faràs pessigolles, prediu el tacte i també les sensacions que provoca aquell tocament, en teoria imprevisible. És a dir, si no hi ha sorpresa, tampoc hi ha pessigolles. Això aplicat a la situació política que deriva del procés cap a la independència, em fa plantejar el següent: què hem de fer, continuem buscant les pessigolles al poble, que em sembla que ja està cansat? O cal buscar-les al govern espanyol, que ja hem vist com reacciona? O sense més sorpreses ens anem fent pessigolles per fer-nos creure que vivim en una situació que no ens porta enlloc, que no fa riure,- més aviat plorar- i que qui dia passa any empeny?

 

Mentre es mira de fer obra de govern- sobretot refent tot allò que va desmuntar el 155-, es manté la voluntat ferma d'anar fent camí cap a la independència. No hi ha una altra via però que no sigui altra vegada que la de la confrontació amb el govern espanyol. La mateixa que ja es va fer servir ara fa un any amb la diferència que ara ja sabem les conseqüències que ha tingut. No hi ha res a parlar, res a negociar perquè, segons Madrid, no existeix el dret a decidir. Més que calenta, la tardor, trobo que serà avorrida i reiterativa. Els mateixos missatges, les mateixes intencions, res de nou: cap sorpresa. Si no és que, com ha vaticinat més d'una i més de dues persones, s'està disposat a desobeir i, per tant això vol dir, que s'està a punt per pujar un esglaó més la disputa. I aquesta disposició porta des de veure que s'empresonin injustament més persones fins que hi hagi patacades fortes, violència de debò al carrer, amb baixes. O això o anar fent-se pessigolles.

 
 

Comentaris