Perseguits i salvats

"La salvació i fugida d'aquests refugiats només s'entén a partir del compromís i la valentia dels pallaresos, aranesos i urgellencs"

Gairebé tots tenim al cap la foto de la trobada entre Franco i Hitler a l'estació de tren d'Hendaia el 23 d'octubre de 1940. Una trobada breu en què cap dels dos dictadors va aconseguir el que pretenia: Hitler volia l'entrada en la Segona Guerra Mundial de l'exèrcit espanyol al costat dels nazis i li va tocar acontentar-se amb la División Azul, mentre que Franco va veure frustrades les seves intencions cap al protectorat francès del Marroc perquè al dictador alemany li convenia mantenir les formes amb el govern titella de Vichy.

La mala memòria històrica ens permet recordar les dèries d'aquests dos dictadors, però ens ocupa espai que podríem destinar a evocar històries magnífiques que en aquells mateixos temps tenien lloc al Pirineu català.

De 1939 a 1945, desenes de milers de persones -entre seixanta i setanta mil- van travessar la serralada del nord a sud fugint de la barbàrie nazi gràcies a xarxes d'evasió organitzades per la resistència francesa i connectades amb la clandestinitat catalana. Unes xarxes d'evasió que feien arribar els fugitius -majoritàriament jueus- fins a Barcelona, des d'on continuaven el seu camí cap a la llibertat. La salvació i fugida d'aquests refugiats només s'entén a partir del compromís i la valentia dels pallaresos, aranesos i urgellencs que van posar en risc les pròpies vides per mantenir el compromís amb la llibertat i per fer efectiva una solidaritat que cal dimensionar considerant l'estratègia del terror imposada per les forces de l'exèrcit colpista del general Franco.

Catalunya vivia els primers i més sanguinaris anys de repressió franquista de la postguerra i moltes de les persones que miraven de fugir de la França col·laboracionista van acabar en presons i camps de concentració abans de ser deportats. La bona feina d'investigació històrica ha permès saber que només a l'antiga presó de Sort hi van passar fins a 3000 evadits. Una xifra altíssima si tenim en compte que en massa casos les intercepcions de l'exèrcit o la guàrdia civil es resolia abatent els fugitius.

Fa poques setmanes es va inaugurar la recuperació i senyalització de les quatre rutes principals de fugida a través del Pirineu. Un projecte que ha rebut el nom de "Perseguits i salvats". Perseguits per l'odi i salvats per la solidaritat. En una d'aquestes rutes, prop de Tavascan, hi podeu trobar una fita commemorativa on s'hi ha gravat un vers d'Espriu: "Tornem pel record als vells passos d'aquest camí."

Si en teniu l'oportunitat, us recomano molt de refer algun tram d'aquests camins cap a la llibertat que travessen el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, la Val d'Aran, l'Alt Urgell o la Cerdanya. Perquè malgrat les càmeres que van immortalitzar dos militars folls assedegats de sang, el nostre record i el nostre homenatge ha de ser per a les catalanes i els catalans que, en uns moments tan foscos, van saber mantenir el compromís amb uns ideals i un concepte de llibertat que els van permetre escriure una de les planes més valentes, i més oblidades, de la nostra història.

 
 

Comentaris