Periodisme de cafè

"És cert que som un grup moderat, intel·lectualment potent des de diferents àmbits, il·lusionat i il·lusionant, en el que hi ha 'ex' de molts llocs i càrrecs públics i electes, però també hi ha ciutadans de peu de carrer"

Això és "periodisme de cafè", perquè si fos "periodisme de trinxera" potser explicaria quelcom més del que hi ha al darrera de la coalició Nova Esquerra Catalana-Esquerra Republicana de Catalunya, un acord que mereix un respecte per se, i per la gent, tant aquells que encapçalen el projecte, com els qui hi estem darrera, treballant per canviar la política.

Després de l'impacte mediàtic arrel de la confirmació de què Ernest Maragall Mira serà el número dos, en coalició, a la llista per les europees d'ERC que encapçala Josep M. Terricabres; després d'entrevistar-lo, de saber quines són les condicions de l'aquesta coalició; quina la lògica estratègica d'ERC per oferir aquest número dos; quins els punts de confluència programàtics de mínims, etc..., és hora de que els "periodistes de trinxera" els interessi saber i conèixer què i qui som NECat.

Els darrers dies ens han definit com a grup petit (fins i tot han dit de cinc!, deixeu-me fer una rialla), moderat, intel·lectualment potent, think-tank, "ex…el què sigui", "els ciutadans pel canvi d'ERC",etc..., però el més curiós és que ningú ens ha preguntat a nosaltres qui som realment.

Sembla que és més fàcil i emocionant fer especulacions, dramatitzar sobre els promig d'edat dels nostres membres, les nostres ocupacions... És cert que som un grup moderat, intel·lectualment potent des de diferents àmbits, il·lusionat i il·lusionant, en el que hi ha "ex" de molts llocs i càrrecs públics i electes, però també hi ha ciutadans de peu de carrer que mai han estat inscrits en cap organització política. Aquest "no conec a ningú de NECat" que per alguns sembla decisiu, per nosaltres és tot al contrari, ens fa més forts i més dignes del projecte. El què preval és el treball i la esperançadora fita de cercar la unitat de les esquerres, canviant el concepte dels partits i de la política que ara preval. Per algun lloc, però, s'ha de començar, i aquesta d'ara és una oportunitat.

Són molts els que han caigut a un parany que nosaltres ja imaginàvem com un escenari possible. L'Ernest Maragall és, per la seva dilatada trajectòria, quasi "ex de tot", i això no els ha deixat parar-se a pensar què representa en aquest moment per a NECat. No ho llegiu en clau d'ambicions personals, ni econòmiques; tant ell com la resta dels nostres representants que vagin a la llista amb coalició seran el preàmbul de què podem canviar la història. Macià i Companys van fer història, més enllà de l'espera't del moment. Els membres de NECat tenim les ganes, el seny i la valentia per ajudar a canviar el present i el futur de Catalunya.

Per tant, si realment feu "periodisme de trinxera", i no "periodisme de cafè", anireu més enllà i intentareu conèixer en el seu global quin és el projecte Nova Esquerra Catalana i qui en forma part.

 
 

Comentaris