Perduts

Els jutges del cas Gurtel, Millet, i Pretòria o els mossos intentant detenir els lladres multireincidents. Es poden sentir perduts. El Florentino buscant la manera de no tornar a fer el ridícul, o els culers escoltant els pre-candidats a la presidència del Barça. Perduts. Els polítics justificant les seves incongruències, i ventilant els draps bruts en públic. Els periodistes que van d’independents i els tertulians de la ràdio que han de justificar els interessos dels diaris on treballen. Perduts. Com els que no tenim Ipad ni Iphone, i tampoc hem vist ni un sol capítol d’aquesta sèrie. Perduts. Així ens hem sentit a l’hora del tàper, del cafè, perduts enmig de converses incomprensibles. No m’ho diguis. Calla. Aquest capítol no l’he vist encara. Perdidos, Lost, perduts, una sèrie de culte. Ara s’ha acabat i després de tantes hores de parlar-ne, el final es veu que ha estat decebedor. Què esperaven, els guionistes són humans i no són infal.libles, i com a mínim al final si que hi ha hagut diversitat d’opinions. I esperit crític. Es clar que sempre poden canviar l’illa per un fons de mar, i allà s’hi trobaran el Bob Esponja, un món també prou desconcertant.