Han perdut el judici

"Hi ha dret a pensar el que sigui del rei d'Espanya i d'Espanya mateixa sense veure's acusat en un procés penal"

És urgent revisar la figura de l'acusació popular. No en sóc tècnic i no sabria què dir-ne. Però com a ciutadà si crec que almenys hauria d'estar prohibida als partits polítics. Si la raó de ser de l'acció popular és la defensa de la legalitat i l'interès públic, comú, no té cap justificació que l'invoqui un partit que, per definició, defensa només una part de l'interès general.

Si no hi hagués hagut acusacions populars, ens podrien haver estalviat aquest nou ridícul judicial, aquesta nova farsa per donar empaquetatge jurídic a una persecució ideològica d'adversaris polítics. O potser no. Cal recordar que, en la seva lluita per tornar a dirigir el PSOE i substituir a Rajoy al govern d'Espanya, Pedro Sánchez va prometre "desjudicializar el problema catalán" i trobar fórmules polítiques per resoldre-ho.

Doncs va fer el contrari des del primer moment: augmentar la repressió en tots els horitzons, policials, judicials, de clavegueres. El seu govern va ser molt més bel·ligerant amb l'independentisme català que el de Rajoy i el PP. Ministres com Borrell, Calvo, Celaá, Marlaska manifesten una evident catalanofòbia que traspassa fronteres. Encapçalat pel seu president que, al fer atabaladament palesa la submissió de la fiscalia a les ordres del govern, deixava clar que hi hauria procés, fins i tot sense acusacions populars. Segons acresolada tradició, el fiscal l'afinaria.

És l'Estat espanyol sencer, amb el rei al capdavant, el que duu una croada contra l'independentisme: les institucions, els poders públics, els mitjans, la patronal, els partits, tots cerquen acords entre ells, bastin una mena de front anticalà. És senten consignes arramassadores com a salvació nacional, concentració nacional, seguretat nacional. Tot és nacional. I com la nació està en perill, els croats recorren al que sigui per sortir triomfadors en aquesta guerra. Ja se sap: A la guerre com a la guerre. I si avui no es pot fer valer la raó última de la força militar, es substitueixen els soldats pels jutges que, al cap i a la fi, sempre tenen els militars darrere.

Vet aquí com arribem a aquest escenari d'esperpent, un quadre de l'Espanya negra, on tres jutges dormiten acaronats per les intervencions de les parts en una causa que està filosòficament prejutjada. Així es va fer evident en una observació com d'irònica passada de l'advocat Boye, però carregada de significat. La JEC sanciona la falta de neutralitat dels espais públics. La qüestió jurídica és clara: pot sancionar o no? La qüestió política ajuda a entendre la decisió que s'hi adopti. No estava la sala del judici, espai públic, presidida per un símbol polític?

Aquest és el nucli de la qüestió política que l'Estat es nega a considerar i per això fa valer els jutges com a enviats del príncep, a fer la seva justícia. Un ridícul europeu. Els tres jutges, segurs com estan de la llur condició de poder de l'Estat, hauran pensat que l'advocat Boye ignora que en Espanya, monarquia parlamentària, el rei no és un símbol polític, sinó la representació de tots, fins i tot dels que no el volen com cap de l'Estat. El rei està per sobre la política, com la bandera, com ells mateixos, els jutges.

 

Tot això està molt bé però és una opinió política, amb el mateix dret a existir que la contrària, com ve a dir Boye. Hi ha dret a pensar el que sigui del rei d'Espanya i d'Espanya mateixa sense veure's acusat en un procés penal. Ah, no! diuen els magistrats, el MHP Torra no compareix davant nosaltres per les seves idees, sinó pels seus fets. Penjar un cartell demanant la llibertat dels presos polítics, desobeint un mandat de la JEC porta un president democràtic davant un tribunal penal. És estrany que, encara que nacionalistes espanyols, els magistrats no s'adonin de la desmesura entre el fons i la forma. En realitat han perdut el judici, tots dos judicis, el penal i el comú. 

Però si els magistrats no veuen la contradicció essencial que deslegitima el procés d'arrel, l'al·legat final del MHP Torra els haurà il·luminat sobre el lloc que els reservi la història en aquests moments crucials per a tanta gent. I l'ha fet d'una forma clara, senzilla, educada, fins i tot modesta, però molt ferma. Ha estat una peça oratòria que, dins els límits particulars de l'aquí i l'ara, Catalunya, els catalans i llurs drets, té ressò universal. És l'última línia afegida a una declaració d'independència que es va firmar el 1776. Es recordarà que aquesta declaració va ser la resposta a la dissolució abusiva del Parlament de Virginia el 1774.

Invoca el mateix principi del dret dels pobles a decidir lliurement el seu destí.

I assolirà el mateix objectiu.

 

Comentaris (9)
Pau Fa 16 dies
Hay que tener cuidado con la bebida a la hora de escribir,que después se ponen muchas tonterías.
federalista Fa 17 dies
on tens els pels del cul del Felipe de tanta llepada als huitanta que vas donar als del psoe, i sobre tot al seu líder previ pago com ara es clar,et deuen haver quedat alguns pels del cul del Felipe a la boca no jajajajajaja.
Oh Ramoncín, mi Ramoncín Fa 17 dies
El juicio que me diste lo tiré a un pozo, lo tiré a un pozo, lo tiré a un pozo el juicio que me diste. Ole, qué grasia tiene mi Ramoncín, el julandrón de San Julandrón de Ramis, con perdón.
Federalista Fa 17 dies
Cal menjar cotlelo y si per aixo cal dir bajanades per quatre pujolin es diuen al cap i a la fi l amo burgués y corrupte del 3 per cent paga i maná hoy cotalelo.
Josep Fa 17 dies
Ramon Cotarelo, clar i didàctic com sempre. Perquè no hi ha més Cotarelos en en Espanya? Perquè Ramon ha hagut de refugiar-se en Girona? ... i s'atreveixen a dir que la llegenda negra és tot mentida? Com sol dir el Ramon, recordant la guerra contra el borbó: Donec Perficiam!
Gador Fa 17 dies
Espanya mai ha estat ni un Imperi ni una dictadura, ni una democràcia, sempre ha estat una cleptocracia. On una minúscula minoria sempre ha de tenir l'estat al seu servei, i si l'estat no els serveis en canvien el nom, però no l'ordre establert. Piensa el Ladrón que todos són de su condicion, i a partir d'aqui tot els mitjans són bons per a mantenir l'status quo.
cge Fa 17 dies
Gracies Ramón, per sortir a defensar una veu com la del President Torra, molts dels que li haurien de fer costat ni se'ls ha vist i gent com Partal que jo admiro,ni s'ha dignat a dedicar-li la editorial. Suposo que el temps possará tothom al seu lloc.
Jmuc Fa 16 dies
Aixo que dius no es cert.En Partal en el seu escrit va fer un comentari sobre el parlament del President Torra.
Una Fa 17 dies
Així sia.
Fat Boy Fa 17 dies
Efectivament, si dema mateix el TC declares l'esclavatge de tots els negres, l'entrada en preso dels homosexuals o que les dones precisin d'una autoritzacio del marit o del pare per obrir un compte corrent, passant-se per les gonades totes les lleis com fan ara, ja es poden preparar tots aquells que s'hi oposessin.
Sólo dices chorradas, gordito Fa 17 dies
El TC no tiene competencias para hacer lo que dices. La tienen los órganos legislativos que son los parlamentos regionales (como el de Cataluña) y el nacional. Si estos órganos legislaran en el sentido que apuntas, el TC les tumbaría las leyes por inconstitucionales.
Juanka Fa 16 dies
eso seria en teoria. si los jueces fueran lo que han de ser y no una mera transmision de los partidos politicos. al fin y al cabo estan en el tc por amigos/meritos de partido. es lo que tiene la marca espanya. se llena la boxa de unas cosas pero hace lo que las dictaduras... en casi todo.