Perdó per sentir-me catalana

"Segons la Real Academia Española nació és un "Conjunt de persones d'un mateix origen, que generalment parlen un mateix idioma i tenen una tradició comú". I sixò és el que trobem a Catalunya, no?"

El passat 23 d'abril, gràcies a la Web Catalans al món, els catalans de Sidney ens varem reunir per celebrar Sant Jordi. Els cambrers del cafè on es va celebrar la trobada, observaven bocabadats com els integrants d'un grup de gent de totes les edats, que parlava una llengua estranya, ens anàvem presentant i regalant llibres. Estàvem emocionats de poder parlar català i sobretot sentíem la seguretat i la il•lusió que et dóna estar envoltat de persones amb les qual comparteixes història, llengua i cultura. Quan estàs fora de casa, et sents més que mai d'on has nascut i, prou d'eufemismes, els catalans de Sidney, el que sentíem era el sentiment de nació, de nació catalana, en una terra llunyana.

Més enllà de si el Tribunal Constitucional admet o no que Catalunya sigui reconeguda com a Nació dins l'Estatut, hi ha els nostres sentiments, ningú pot controlar el fet que ens sentim part de la nació catalana. Tot i això, tenim dret a que es reconegui la veritat, perquè segons la Real Academia Española nació és un "conjunt de persones d'un mateix origen, que generalment parlen un mateix idioma i tenen una tradició comú". I això és el que trobem a Catalunya, no? A més a més, la Constitució Espanyola admet que Espanya és un país plurinacional.

Molts dels que consideren l'Estatut català anticonstitucional, denuncien l'alta abstenció, un 70% de la població catalana, que hi va haver el dia que la llei orgànica es sotmetia a votació. Molts també diuen que això significa que, tal i com el diari La Razón publicava en resposta a la editorial conjunta dels rotatius catalans del 26 de novembre, l'Estatut "mai va respondre ni a una inquietud ni a una reivindicació popular". Doncs bé, sembla que la reivindicació popular va més enllà que l'Estatut. Així ho demostra la consulta per a la independència de Catalunya, realitzada a Arenys de Munt el 13 de setembre o la que es realitzarà el proper 13 de desembre a 160 municipis catalans. I que no diguin que això també és anticonstitucional, perquè respon a una iniciativa privada que està subvencionada amb donacions no públiques.

Sembla que els catalans, tips d'acceptar tot sense protestar, ja s'estan posant d'acord, però tant important és que ho faci la població com els politics. Ara com ara tots diuen que no acceptaran una retallada de l'Estatut, però com pensen actuar si finalment la sentència del Tribunal Constitucional és negativa? El President de la Generalitat José Montilla, creu que el TC fallarà a favor de l'Estatut, però que si finalment la sentència fos adversa, caldria reaccionar d'una manera coordinada. Però per actuar de forma coordinada cal posar-se d'acord i actualment els nostres polítics no poden ni decidir si és necessari o no tenir un pla alternatiu per si la sentència fos negativa. Tot i que, potser no ens hem de preocupar per això, perquè tal i com van les coses, probablement disposem de tres anys més per decidir com fem les hem de fer.

 
 

Comentaris