Els resultats de les eleccions europees arreu de la Unió demanen lectures, interpretacions i travesses complexes i variades. Europa és això, senyors, complexitat i variació. La primera lectura que se n’ha de fer, però, ha de ser la pròpia. La que avui, agradi o no agradi, faran tots els Estats i els països que conformen la unitat europea.
A Catalunya ha guanyat Esquerra Republicana. Encara és d’hora per saber si aquest resultat tindrà conseqüències en la gestió política concreta del procés, en el govern actual. No n’hauria de tenir gaires, perquè la participació i la intenció de les eleccions europees no ho permeten tan clarament. Ni Artur Mas ni Oriol Junqueras ahir van anar més enllà de proclamar que el procés, el dret a decidir i la consulta del 9 de novembre havien quedat del tot reforçats. Aquesta és una conclusió poc discutible. Esquerra Republicana, Convergència i Unió i Iniciativa (sense comptar amb l’encara imprevisible Podemos), que són els partits del bloc sobiranista, sumen el 55’6 per cent dels vots. A l’altre costat, el PSC, el PP, Ciutadans i Unión Progreso y Democracia, tot just superen el 31 per cent.
Aquests són també els resultats que solen donar els sondejos. El dret a decidir aplega el 20 per cent més que el deure a obeir. El president Mas va proclamar ahir, després de conèixer els resultats: “Ni un pas enrere”. És una divisa que també poden fer seves Oriol Junqueras i Dolors Camats. Les eleccions europees han estat moltes coses, però, a Catalunya, han estat bàsicament això: la constatació que el procés sobiranista ha fet un pas endavant i que supera de bon tros qualsevol altra alternativa.
