Vaig néixer a Tunis, però circumstancialment em vaig formar com a ciutadà a les escoles franceses de mig món. Em considero molt afortunat d’haver tingut l’oportunitat de treure profit d’aquesta educació republicana i internacional. Recordo que a les classes d’economia i ciències socials, les meves professores -sempre havien estat dones- ens parlaven molt de l’Europa dels drets i de les llibertats. De l’Europa que té com a valors fonamentals el respecte inequívoc dels drets humans. Ara fa quasi deu anys que hi visc, i em dol profundament veure la dinàmica que ha empres el projecte comú anomenat Unió Europea.
A mesura que l’extrema dreta i el populisme ultraconservador va guanyant terreny a les institucions de tots els nivells, les polítiques migratòries racistes de Salvini es van normalitzant. De fet, a Itàlia, hi ha persones que s’enfronten a penes severes de presó per haver salvat vides al mediterrani. Vides de persones que fugen de la guerra i de la mateixa misèria que va destruir el Vell Continent en el seu dia. Paral·lelament, hi ha alguns moviments que fins i tot parlen obertament d’adoptar mesures restrictives contra la lliure circulació de persones dins de l’espai Schengen. És aquesta l’Europa dels drets i de les llibertats que havíem de construir?
Les polítiques de bunquerització que durant massa anys s’han dut a terme per governs conservadors dels diferents estats membres de la UE s’estan accentuant de males maneres. De Sarkozy fins a Orban passant per Manuel Valls, les polítiques migratòries fins al dia d’avui han estat un autèntic desastre des de les perspectives d’identitat i ciutadania europees, però també en termes de benestar econòmic. En efecte, si Europa vol ser fidel als seus principis i consolidar-se com a fortalesa dels drets humans, ha de promoure polítiques migratòries basades en la lliure circulació de persones, vinguin d’on vinguin. És urgent que el mar Mediterrani deixi de ser un cementiri per reconvertir-se en un espai de pau i d’intercanvi social i econòmic.
Si a més a més tenim en compte l’envelliment generalitzat de la població i les febles taxes de natalitat, els fluxos migratoris cap a Europa constituirien en realitat un bri d’esperança pel Vell Continent, en tant que s’ha demostrat que contribueixen positivament en l’equilibri demogràfic, i de retruc, al creixement econòmic mitjançant la creació de riquesa. Però evidentment és encara més important que els responsables polítics, i de fet, totes les persones amb capacitat de decisió, tornin a fer del respecte als drets humans universals i del foment de la diversitat unes veritables senyes d’identitat i de govern. No oblidem mai que Europa ha superat els pitjors obstacles a mesura que ha anat reduint fronteres a favor de la pau social i del bé comú.
