A escassos dies d’unes eleccions imposades i il·legítimes, quatre conciutadans romanen privats injustament de llibertat i dels seus éssers més estimats. Un d’ells és el cap de llista d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, un home generós i pacífic, que ha demostrat amb fets i dades el seu compromís indubtable amb el bon govern i els valors democràtics. El seu empresonament, com també els del Quim Forn i els Jordis, són impropis d’una democràcia moderna i madura, i només s’entenen des de la lògica d’un Estat totalitari. Cap persona que es consideri demòcrata hauria de ser indiferent davant una injustícia tan flagrant. I més rebutjable és encara l’intent barroer del bloc del 155 de normalitzar aquesta anomalia. De la mateixa manera que un bon gestor ha de ser necessàriament una bona persona, unes males persones no poden ser mai garantia de bon govern.
El republicanisme ha vingut per quedar-se i és sens dubte el denominador comú dels qui volen seguir treballant al servei del progrés social i econòmic dels ciutadans de Catalunya. I per poder fer això, la prioritat del Parlament i del Govern que sorgiran dels comicis del 21-D han de ser la recuperació immediata d’unes institucions ara mateix usurpades pels responsables i coautors del cop d’estat del 155. Perquè les institucions catalanes pertanyen als ciutadans de Catalunya i només poden ser governades a través del seu mandat. I com més aviat republicanitzem les nostres institucions, més properes i sensibles seran als problemes reals dels ciutadans. S’ha acabat el temps del paternalisme. És l’hora de posar en marxa un diàleg constituent obert i ciutadà on les institucions siguin el reflex del bé comú. És l’hora de la màxima generositat i de la perseverança.
Alguns voldrien que oblidéssim el que va passar l’1 d’octubre i que passéssim pàgina. Doncs, no. No oblidarem mai l’1 d’octubre i tot el que representa en termes de dignitat i de defensa de la democràcia. No oblidarem mai els cops de porra i les pilotes de goma contra ciutadans indefensos, independentistes i no independentistes, que només volien votar. No oblidarem mai que mentre això passava fake news Dastis i Enric Millo ho negaven i lloaven la «proporcionalitat» de la repressió policial. Tampoc oblidarem la indiferència envers la violència d’aquells que, ja sense careta, proposen «solucions» com desinfectar Catalunya. Ho diré molt clar: cap contracte social es pot elaborar silenciant i amenaçant amb violència física i judicial la llibertat d’expressió i de pensament dels ciutadans de Catalunya. Tindrem el debat social que mereixem per construir entre tots una república pacífica de dones i homes lliures.
El que està en joc en aquests comicis és molt clar: o s’imposen els valors republicans o guanya el bloc monàrquic del 155. En definitiva: o guanya Oriol Junqueras, o guanya l’Inés Arrimadas. O guanya el candidat honrat i empresonat per defensar el mandat del poble o guanya una candidata obstinada a crear problemes ficticis. O guanya el candidat que ha assumit totes les conseqüències de posar les urnes perquè tothom es pogués expressar o guanya la candidata que vol condecorar els autors dels cops de porra que ho intentaven impedir. O guanya qui creu en el capital humà i l’economia productiva, qui ha incentivat inversions i exportacions fins a nivells rècord o guanya l’especulació i el catastrofisme econòmic que espanta empreses i inversors. O guanya el candidat que ha fet aflorar més de 400 milions d’euros de frau fiscal o guanya la candidata que fa possible que governi M.Rajoy i el partit més corrupte d’Europa. En definitiva, o guanya el bon govern o guanya la fal·làcia. Ara com ara, no tinc cap dubte que tot allò que representa Oriol Junqueras, un home amb una immensa capacitat de teixir consensos, és la millor fórmula per liderar la construcció d’una república de tothom.
