A vegades menjo. Fins i tot a vegades menjo amb homínids. Acostuma a ser un espectacle fastigós. Roseguem un porc senglar trufat de gírgoles rebotides d’all i oli. Mirem la tele amb ulls encabritats. Masteguem amb aires d’explosió atòmica. Sense dir res. De sobte a la pantalla apareix Joan Laporta. I comença la matança, la carnisseria, l’extermini.
Cada cop que alguns mamífers veuen el President del Barça esclata una nova Guerra Hominoide. Vaig perdre el compte a la 10.078.956 D.C. Surt Laporta i salten damunt de taula, amb ganivets a la boca. Pels seus grunyits els coneixereu. Quan li preguntes a un anti Laporta per què no li agrada el President sempre respon de la mateixa manera, maquinalment…. Que si els pantalons a l’aeroport; que si “al loro”; que si es posa en política, que si li agraden els entrepans de formatge brie i cogombres confitats…. Però qui respon? El primat? O l’esterotip mediàtic que ha devorat el primat?
Bona part dels atacs contra Laporta són elaborats a fàbriques d’estereotips mediàtics (que no han passat l’ISO 9000000, ni el control d’una cabra bòrnia), especialment, a mitjans de comunicació que tothom coneix. La cosa va així. Al primat li tiren la manduca. De coloraines i gustosa. Se la menja i després, au, a vomitar… contra Laporta, és clar. Al primat són altres el que l’alimenten. Dietistes de la nitroglicerina. Clar, si cada dia menges mongetes doncs acabaràs fent cara de llegum i tindràs una facilitat explosiva que no tenen la resta d’homínids amb alimentacions més saludables. Abans de fer un pet pensem-hi: l’estereotip t’explica el món abans de que tu el vegis. L’estereotip és un míssil que intercepta la teva mirada i la redirigeix cap a d’altres objectius. L’estereotip: quin tip!
Un dels estereotips més sucosos contra Laporta és el polític. Laporta no pot opinar de política, diuen. No en pot fer, reblen. Curiosament els que ho diuen són els primers que fan política i que, és clar, els interessa que Laporta no digui res de política. És com aquell acudit real del mandatari franquista que li diu al ciutadà: “Haga como yo, no se meta en política!” Doncs això: Franco&CO ho van deixar tot lligat, relligat i empatxat. La neteja d’estómac nacional que necessitem enfonsaria la Seguretat Social i els Hospitals Privats de mig planeta i de part de l’espai exterior. Democratitzem el salfumant!
Ummm… Curiós que molt poca gent (que ara recordi, Vicent Partal i també a l’AVUI) hagi recordat aquests dies a Josep Sunyol i Garriga. Sí, President del Barça durant la República, al mateix temps que diputat per ERC. Però també empresari, president del RACC, mecenes cultural i editor del periòdic La Rambla (un exemple de periodisme de primera i de pedrera de joves periodistes). Sunyol que des de finals dels anys vint ja va idear el lema “Esport i ciutadania” i que el Barça de Laporta ha continuat. Aplegar dos mons. Socialitzar amb l’esport, el civisme. El físic i l’espiritual. Va ser un èxit als anys trenta. Sunyol va fer de tot i en tots els camps: conferències “cívicoesportives”; obres de teatre per recollir fonts per futbolistes malalts i classes desfavorides; campanyes pro amnistia pels presos polítics… Sunyol creia que amb l’esport Catalunya deixaria de ser un poble esclau. Literal. Compromís. Compromís amb la llibertat. Compromís amb el país. Clar, el país és Catalunya. Vull dir que no és Saturn de Dalt.
“Esport i Ciutadania” vol dir això: catalanisme i civisme. Consciència nacional i ciutadana. Com a tots els països normals del planeta. 70 anys més tard és això el que no pot digerir l’homínid intoxicat? Et podem ajudar amic: hi ha clíniques de desintoxicació (després parlem de com pagar-ho). Però és això el que realment no traguen de Laporta? No li perdonen que sigui català. Com Sunyol.
Josep Sunyol i Garriga va deixar escrit que: “Hi ha gent mesquina. Però ¿no creieu que per servir Catalunya és ben petit el sacrifici d’exposar-se a la maledicència pública?” El 6 d’agost de 1936 el President del Barça l’assassinaven soldats de l’exèrcit nacional. 70 anys després continuem igual. Per què volen acabar amb Laporta? Per què surten coses d’en Laporta i d’altres no surten? Per què? Per què sempre volen matar als catalans? Aquestes són les preguntes. No pas d’altres.
